Que l'onada es converteixi en un tsunami
La presència de Marco Asensio a l'onze és motiu suficient per anar a Son Moix, malgrat que l'espectacle a la llotja continuï ara amb la dona d'Utz Claassen presidint els partits
PalmaLa situació esportiva del Mallorca s'ha capgirat absolutament. Després del nefast inici de campionat que va protagonitzar l'equip dirigit per Valeri Karpin, els vermells han aconseguit capejar un temporal que amenaçava d'acabar amb la capitania del rus sobre l'embarcació. Les quatre victòries del Mallorca han amainat la tempesta i han permès veure el sol a un grup de futbolistes que ara se sent alliberat.
El Mallorca navega sobre una onada de bons resultats que li han permès abandonar la zona de la coa de la classificació. La major part de la responsabilitat del rumb que ha pres l'equip és de Marco Asensio. La perla vermella és un d'aquells futbolistes elegits. Un dels pocs mariners de l'embarcació que sap desxifrar cartes de navegació reservades als privilegiats i que menen als tresors més preuats. Qui, si no, hagués pogut signar una jugada 'maradoniana' com la que protagonitzà dissabte a Son Moix contra el Lugo?
La presència de Marco sobre la gespa és un motiu més que suficient per anar a Son Moix. Basta per justificar el preu de l'entrada i oblidar-se dels ridículs que els personatges que habiten o han habitat la directiva els darrers anys obliguen a protagonitzar a la institució. Perquè lluny d'entendre el missatge que l'afició vermella ha transmès de totes les maneres possibles, continuen sense abandonar.
I el més greu, l'espectacle (trist) a la llotja continua. L'esperpent continua. La recentment nomenada apoderada, Annette Claassen, la dona d'Utz, va ser l'encarregada de presidir el duel contra el Lugo i de convertir-se en la diana escut de les ires de l'afició. Perquè el mallorquinisme li va deixar clar que tampoc no la vol. La seva presència, però, és una demostració més de la caparrudesa del seu marit. És difícil d'entendre el motiu que mou Utz Claassen, fort i no et moguis, a voler obtenir el control de l'entitat. L'honor? Tant és, perquè Claassen sembla que ho té emparaulat amb Biel Cerdà.
Mentrestant, es fa públic que el pollencí vol deixar sense vigència el pacte de sindicació que té signat amb Serra Ferrer i que els obliga fins al 2020 per tal d'alliberar-se de l'obligació d'entendre's amb el pobler i fer la seva. Un episodi més d'un serial que ha perdut la gràcia. Ja no és tragicomèdia, és un drama negre que amenaça la supervivència de l'entitat.
Mentrestant, l'equip navega a la recerca de la cinquena victòria, que cercaran diumenge davant el Racing de Santander, sobre l'onada dels bons resultats. Una onada que tant de bo es convertís en un tsunami que s'emportàs una directiva sense credibilitat.
