Guanyar temps per sortir-se'n amb la seva

PalmaTant li és que hagués anunciat públicament que aquesta setmana convocaria el consell d'administració i, a hores d'ara, no ho hagi fet. Tant li és ser el personatge més odiat per l'afició del club que presideix, perquè no s'ha d'oblidar que encara és el màxim representant del Mallorca. No es descobrirà res de nou si s'afirma que a Biel Cerdà poques coses, per no dir cap, l'importen tant com sortir-se'n amb la seva. Passi el que passi. Pesi a qui pesi. Fa setmanes que s'havia arribat a un acord a tres bandes entre el pollencí, Llorenç Serra Ferrer i Dudu Aouate pel traspàs de la majoria accionarial del Mallorca a l'israelià, però, pel que sembla, l'acord no era tal perquè les negociacions s'han mantingut durant aquesta setmana.

Una de les sortides recurrents del president vermell és afirmar que treballa pel bé de la institució; que sota la seva direcció, la gestió del club ha estat impecable; que sense la seva intervenció el club ja estaria en procés de liquidació. El que és difícil de conjugar amb aquest altruisme mallorquinista són les diverses negociacions que ha mantingut obertes amb grups "italians, alemanys, anglesos, suïssos...", tal com ell mateix va reconèixer en la compareixença de premsa de dilluns, per trobar uns inversors que assegurin el futur de la institució.

En la situació actual que es troba el Mallorca, sembla que la millor solució per al club seria finalitzar el trist i vergonyós espectacle tan aviat com sigui possible. Així, si mantenia negociacions a diverses bandes, sembla que l'objectiu, més que el bé del Mallorca, era obtenir una plusvàlua de les accions. Què té de dolent voler obtenir beneficis quan es participa d'una Societat Anònima, malgrat que sigui esportiva? Als sentiments, si de cas, ja s'hi apel·larà quan es tracti de convèncer la gent d'acudir a l'equip per donar-li suport.

I la solució més ràpida seria cristal·litzar la venda de les seves accions a Aouate. L'israelià rep un suport de la massa social que es va erosionant a mesura que passen els dies. La gent no entén per què no posa punt final a l'espectacle i s'evita paperots com el que hagué de patir dissabte a Son Moix. A més, l'absència d'una explicació transparent sobre qui té darrere i què pretén també contribueix a mantenir les reticències sobre el seu projecte.

Aquest projecte, després de tot el que ha viscut l'entitat en aquests darrers quatre anys, no seria estrany que acabàs diluint-se. En aquest sentit, el club va sol·licitar l'execució provisional de la sentència que condemnava Vicenç Grande a pagar 2,5 milions d'euros en concepte d'indemnització per haver estat declarat culpable del concurs de creditors o, en cas que no fos possible, embargar directament l'expresident vermell. Amb aquest moviment l'entitat cerca una injecció econòmica que li permeti guanyar temps i, a més, reduir la quantia de l'ampliació de capital que haurà d'afrontar el club si no canvien molt les coses.