Tan fàcil i tan complicat alhora

La solució a la situació del Mallorca és tan senzilla de visualitzar com difícil d'executar

Fa setmanes estava convençut que la normalitat s'instal·laria al Mallorca una vegada Utz Claassen s'havia convertit en l'únic propietari. Ja no hi hauria més situacions surrealistes i l'equip, sense el llast del renou ambiental, podria deslliurar-se de les ancores i salpar direcció el playoff. Els esdeveniments que s'han succeït aquesta setmana a la ciutat esportiva de Son Bibiloni, però, m'han començat a fer dubtar d'aquesta suposada normalitat.

Claassen es va passar ben bé 12 hores a Son Bibiloni escoltant el diagnòstic de cada jugador, un per un, per conèixer què pensen de la situació de l'equip i quina solució hi veuen.

És veritat que Claassen és el propietari d'una empresa i està en tot el seu dret d'entrevistar-se amb els treballadors als quals paga perquè li'n donin explicacions (no havíem quedat que el Mallorca era quelcom més que una simple societat anònima?). I que ell demani responsabilitats i implicació. Això sí que és normal. Són els seus doblers, els que estan en joc. Però més aviat semblava el director d'un institut a qui han fet una animalada i vol saber qui ha estat.

La iniciativa partia de la millor de les intencions: entre tots, trobar una solució a la preocupant situació en què s'ha instal·lat l'equip després de cinc jornades sense guanyar. Claassen volia implicar-se en la solució del problema. No se li'n poden discutir les ganes de contribuir al bon funcionament de l'equip, però sembla que no entén que no és el seu terreny.

L'endemà, el director esportiu, Miquel Àngel Nadal; l'entrenador, Miquel Soler; un jugador cedit, Xisco Jiménez; i un altre del filial, Biel Company, surten a donar la cara i a transmetre un missatge d'unió: no hi ha fractura al vestidor, els jugadors donen suport al tècnic i, passi el que passi a Alcorcón, el Nanu continuarà a la banqueta.

No és res nou que el director esportiu enviï aquest missatge. Qualsevol entrenador de qualsevol club és ratificat fins a un minut abans de ser destituït. És el món del futbol. No en tenguin cap dubte. El qui caurà, per molt que diguin els directius, és l'entrenador.

És per això que la solució als mals de l'equip és tan senzilla de visualitzar com difícil d'executar. Si la pilota entra i l'equip guanya, com va passar en els primers duels de Soler a la banqueta, les aigües tornaran al curs habitual. En el cas contrari, les diferències s'accentuaran i les conseqüències poden esdevenir nefastes. És veritat que alguna cosa havia de fer Claassen per intentar aplacar la situació, però de bones intencions, l'infern n'és ple.