Les gestió de les fulles de posidònia caigudes és imprescindible per garantir el manteniment de l’arena de les platges.

SOS POSIDONIA

Una percepció errònia que amenaça les platges d’arena

Les fulles que s’acumulen arran de mar asseguren el manteniment de la línia de la costa

Les gestió de les fulles de posidònia caigudes és imprescindible per garantir el manteniment de l’arena de les platges. / TONI ESCOBAR

És temps de veure caure fulles. Els arbres queden pelats i una estora marró cobreix el terra de les zones boscoses. Durant la tardor, la posidònia també efectua el procés. La planta perd la fulla i es prepara per afrontar l’hivern. Les platges són el destí d’aquestes fulles caigudes de color marró, on s’acumulen i formen una capa de matèria orgànica que cobreix l’arena.

A la muntanya, el concepte de fullaraca s’associa a la natura. A una garantia del manteniment de la bona salut del bosc. Assegura l’aportació de nutrients a la terra i contribueix a evitar-ne l’erosió. En canvi, a la platja, la percepció canvia, tot i desenvolupar-hi la mateixa funció. Les fulles de posidònia són considerades brutor. Un molest destorb a la comoditat de jeure sobre la blanca arena de la costa illenca.

Una percepció errònia que no contribueix a protegir-la. És molt difícil crear un consens social que permeti la implementació de plans de gestió que garanteixin el respecte d’aquesta planta vital en el manteniment de l’ecosistema de l’Arxipèlag. Així ho indica el geògraf i consultor ambiental Francesc Xavier Roig.

Garantia per a les platges d’arena

La posidònia és la culpable de les platges d’arena blanca i fina de les Illes. La seva presència evita que l’erosió es mengi els metres de costa que durant l’estiu es transformen en la principal factoria illenca. A les Illes, l’absència de rius fa que no arribin sediments a la mar procedents de terra endins. La planta també és l’encarregada d’efectuar aquesta funció de regeneració.

“Es va començar a retirar la posidònia a causa del turisme”, indica Roig, que afegeix que avui “sembla estar criminalitzada”. “Durant anys es va retirar de les platges, contribuïnt al procés d’erosió”, afegeix l’ambientòleg.

Plans de gestió

Les experiències en la gestió de les fulles de la posidònia han estat diverses, s’han desenvolupat en totes les Illes i han demostrat el seu èxit. En línies generals, es tracta d’arribar a un equilibri entre l’aprofitament turístic de les platges i la seva funció ecològica.

A principis de la temporada turística, es retiren els caramulls de fulles que es formen arran de mar. La posidònia es trasllada a magatzems, on queda guardada durant l’estiu. Una vegada finalitzada la campanya, la matèria orgànica torna al seu lloc d’origen, la platja.

Aquest procediment implica “un impacte mínim” sobre l’ecosistema. Quan la posidònia és retornada a la costa, ja ha iniciat el procés de transformació en sediment. D’aquesta manera, l’arena torna a quedar protegida amb vista als temporals de l’hivern. La platja queda assegurada de les inclemències i l’arena es va renovant.

Roig, que ha participat en la redacció de diversos dels plans que s’han implementat a les Illes, indica que actualment és a les Pitiüses, en concret als municipis de Santa Eulàlia i Sant Josep, on s’apliquen amb major rigor.

Recuperar sistemes dunars

A banda d’evitar l’erosió de les platges, l’adequada gestió de les fulles de posidònia també té efectes positius en els sistemes dunars. Les experiències desenvolupades a Formentera, Menorca i es Trenc de Mallorca sobre un dels ecosistemes més valuosos de la costa, així ho han demostrat.

La posidònia aporta matèria orgànica a les dunes, sediments que contribueixen a l’aparició de plantes de manera natural, que, al seu torn, fixen les dunes i eviten la desaparició d’aquestes zones que donen forma al litoral illenc.

Un litoral que, durant molts anys, havia estat encatifat per les fulles d’una planta que s’utilitzava com a adob i material de construcció a fora vila. Reconvertir la percepció que es té de la posidònia es fa imprescindible per poder implementar plans que n’assegurin la supervivència. De la posidònia en depèn la salut de l’aigua però també la de l’arena illenca. En depèn el futur econòmic de les Illes.