PLATS ROMPUTS
Misc 26/05/2013

Els animalons de costums

i
Miquel Roca
3 min

Els mateixos dies que encetam un diari, podria morir una rutina a l'Illa: el Mallorca a Primera Divisió. Va tan mal engirgolada la cosa futbolera que convindria pensar en una de nova: el Mallorca a Segona. Els humans no som més que animalons de costums.

Amb l'aigua al coll, ha començat la cacera de responsables del pecat mortal com a alternativa als gols que no es marquen. Son Moix fou tot d'una malaltís enguany i cada remei ha fet causa comuna amb la patologia. De Serra Ferrer per avall tothom ha rebut. També els rics empresaris que sovintegen la llotja però que no n'hi posen ni un, d'euro. O la família esportiva que entrava doblers per la porta del nebot mentre un conco en cobrava la bestreta per la finestra. Alguns informadors i relators haurien de reconèixer que s'han errat un parell de vegades de cadàver... Tots hem badat. Davant la munió d'alemanys, anglesos i suecs ni tan sols hem estat capaços de fitxar un davanter de Liverpool, un central muniquès o un porter de Malmö i rebre a Son Moix un grapat dels estrangers que aquí tenen ca seva. A tot estirar ha arribat un lateral escocès a darrera hora, que ni era roig, sinó calb, a fer munt amb mexicans, brasilers o israelians, colònies, com sabeu, nombrosíssimes a Mallorca. Mentrestant, l'amo gros massa senyor dels seus silencis, amb jugadors tous i àrbitres que s'embullaven a contracorrent.

Per mirar de fer caliu i quan ja anàvem de rota batuda, a la Universitat convidàrem el primer entrenador del Mallorca. Mostrà als estudiants quatre vídeos i cançons de pel·lícules taquilleres, a tots els decibels i mamballetes possibles, com a tota "clarividència" motivadora. A Caparrós el teníem per bo i el varen mantenir pel que s'anomena "obstinació de l'inversionista": quan inverteixes molt (una empresa, un joc, una persona, una acció bancària) en coses que semblaven bones i resulta que no serveixen, costa molt treure'n la banya. Així es tuden fortunes a la borsa o al pòquer i es mantenen a galtades parelles impossibles. La primera feina de la intel·ligència no és saber coses, sinó dirigir els nostres comportaments.

Tornem a les responsabilitats. La tria dels accionistes de fora que s'han acostat al club, llarguíssima llista... Ni un d'ells ha deixat de sortir-ne agre. A la Lliga anglesa arriben russos de Gazprom, ucraïnesos o empresaris petrolífers "emiratians", la Premier ja no és anglesa; però aquesta gent no deixa deutes ni se'n va per les bardisses. Qüestió de lleis, qüestió d' ull clínic? Aquí, ni un de bo n'hem trobat. Els balearicos , entusiasmats davant la possible desfeta vermella, tampoc no s'han lliurat d'aquesta pesta.

El futbol és una operació emocional complexa, privilegi del que és banal, una tiranga que rebota en arribar a alguns cervells, convertida ja en una galeria descomunal de tòpics de baixa volada. Molta gent, en canvi, la xucla com esponges. Tanmateix, ni la cultura ni el futbol no fan millors les persones. Tampoc les desgràcies, i la d'avui horabaixa al Manzanares de Madrid pot ser greu.

Diu el celebrat poema d'Eluard que "el món és blau com una taronja". La Segona Divisió és calenta com un infern. Cert que si baixes, tornes a tenir expectatives, parentes properes de les esperances. Però en lloc de venir el Barça a jugar un diumenge de primavera, compareixeria el Lugo, el Mirandés o el Sabadell. Als guanyadors animalons de costums mallorquinistes els pot tocar perdre. Si així fos, hi pensarem a Segona. És mala cosa en temps de penúries recordar quan els cavallets anaven ben pentinats. Hauríem de somiar en la llum apagada a Son Moix aquells vespres a la Champions de tords grassos i anfossos amb bones popes….

S'encén un diari, tal vegada s'apaga un costum a Mallorca. Tanta sort que mai hem cregut en els auguris ni en la seva calada.

stats