OPINIÓ

El trencaclosques espanyol

Un any més han celebrat l'aniversari de la Constitució Espanyola i ja en van trenta-set. He de començar per confessar que jo li vaig donar el meu vot. En aquells moments, amb una corelació de forces totalment favorable a la dreta i al franquisme sociològic allò que estava en joc era o una constitució que, entre altres mancances, no permetia el dret a decidir, ni de la forma d'estat (monarquia o república) ni prop fer-hi el futur polític dels pobles que formaven l'estat espanyol o quedar ancorats a una dictadura.

Aquesta Constitució ja naixia amb un pecat original, no va aconseguir integrar el poble basc, que la va rebutjar per més del 60% dels seus vots al referèndum. Però que des d'aleshores fa aigua per tots els costats. El procés sobiranista català així ho demostra i ja no la salva ni la monarquia ni el bipartidisme.

Encara hi ha forces com el PP que pensen que aquesta Constitució gaudeix d'una salut excel·lent i no cal fer res. Si aquesta posició s'imposa, el podriment de la situació política a Espanya serà insostenible i cada cop s'enfortiran més les posicions antisistema i les independentistes.

Però afrontar una reforma de la Constitució de dalt a baix i partint tan sols del consens de les forces polítiques espanyoles, ja siguin clàssiques o emergents, tampoc soluciona la greu crisi que pateix el sistema polític i constitucional espanyol.

Cal partir del fet que la realitat política de l'estat espanyol és plural i diversa, és a dir, no es pot partir d'acceptar un sol subjecte polític, el poble espanyol.

Us aconsello la lectura d'un estudi electoral, de les passades eleccions municipals i autonòmiques arreu de l'Estat, fet per Josep Valero i publicat per l'Ateneu Pere Mascaró, amb el títol 'El trencaclosques espanyol, una lectura des de la perifèria'.

Si en lloc de fer els estudis electorals que habitualment fan els grans mitjans de comunicació estatal de dalt a baix, que òbviament reflecteixen una realitat bipartidista i ara de quatre forces, les fessin a l'inrevés, partint dels municipis i les autonomies, descobriríem que a Espanya hi ha, com a mínim, dos mapes electorals clarament diferenciats, que cada un dels quals representa un 50% de l'electorat. A un efectivament destaquen quasi exclusivament els partits estatals, però a l'altre la realitat és molt diferent. Els ciutadans que viuen a aquest primer mapa pensen que són el mirall d'allò que és tot Espanya. A l'altre la insatisfacció davant les polítiques re-entralitzadores i castellanitzants cada cop és més forta.

Podreu trobar aquest estudi complet aquí.

Tornant a la reforma de la Constitució ens podem demanar si solucionaria el problema una nova constitució que en el seu referèndum fos rebutjada molt majoritàriament pels ciutadans i ciutadanes del País Basc i Catalunya.

La crisi del model econòmic neoliberal i de l'estat de les autonomies no es resoldrà partint d'una reforma constitucional feta de dalt a baix. Sense tenir present les diferents realitats territorials que componen l'estat espanyol, aquesta reforma no pot sortir bé mai. Cal partir de distints i diversos processos constituents, que poden confluir o no, segons ho decideixin els ciutadans. O dit amb altres paraules, el trencaclosques espanyol solament té remei si s'accepta per tothom i amb totes les conseqüències el dret a decidir dels pobles.