La incògnita de Nuit Debout

El rebuig contra el projecte de reforma laboral a França ha desencadenat una sublevació entre la joventut francesa, tipa, diuen, que el govern sigui incapaç d’abordar un munt de problemes i per tant els privi del futur. Aquest moviment, que s’anomena a si mateix Nuit Debout -traduïble per Nit Dempeus-, recorda el dels indignats contra l’austeritat del 2011 a Espanya i el moviment Occupy dels Estats Units. Però també té reminiscències de la història de les revoltes populars a França, incloent-hi les protestes encapçalades pels estudiants el 1968.

Tot va començar el 31 de març, després que més de 390.000 estudiants i membres dels sindicats es manifestessin en diverses ciutats per protestar contra un pla del govern del president François Hollande dirigit a canviar lleis que protegeixen drets laborals perquè a les empreses els sigui més fàcil i menys costós acomiadar treballadors. La idea, segons argumenta el govern, és crear llocs de treball per a la gent més jove i reduir un índex d’atur, aparentment incorregible, del 10% (i que gairebé és del 26% entre els joves). Hollande ha dit que no es presentarà a la reelecció si no pot complir aquesta promesa.

Però l’intent de debilitar la protecció dels treballadors -siguin quins siguin els beneficis que es busquin- és, a ulls de moltes persones de l’esquerra francesa, una traïció d’un govern socialista que no van votar perquè posés en marxa polítiques econòmiques defensades des de fa molt temps per la dreta. Aquesta iniciativa ha fet cristal·litzar encara més la frustració general amb el govern del president François Hollande. El 30 de març, Hollande va ser obligat a renunciar a una esmena constitucional que hauria permès que els ciutadans declarats culpables d’acusacions de terrorisme perdessin la nacionalitat, una proposta que va provocar una rebel·lió a les files del Partit Socialista. Dilluns, el primer ministre, Manuel Valls, va anunciar mesures destinades a apaivagar els estudiants, incloent-hi un subsidi públic per als llicenciats que no troben feina. Els líders estudiantils van advocar per continuar les protestes.

Després de la manifestació del 31 de març a París, un grapat de manifestants van decidir no tornar a casa i encaminar-se cap a la plaça de la República de París, on van passar la nit. Cada nit des de llavors, entre uns quants centenars i uns quants milers de persones s’han reunit allà per reclamar ni més ni menys que la creació d’un ordre polític i econòmic completament nou.

Divendres passat, l’ambient de la plaça de la República recordava més el de Woodstock que el d’una revolució exaltada. Entre la gent jove i blanca, hi havia qui ballava al so de la música techno. Un grup nombrós estava assegut a terra i escoltava amb atenció algú que parlava per un micròfon.

També hi havia una bombolla inflable amb un rètol que deia “Àgora efímera”. A dins, un home jove parlava a un públic reduït. Vaig preguntar a un grup de dones, totes de vint-i-tants anys, per què eren allà.

Em van dir que havien vingut per informar-se del moviment i per donar-hi suport. Perrine Gueguen, una professora d’institut, va afirmar: “A França ens trobem en estat d’emergència i hi ha molta frustració. Durant la conferència sobre el canvi climàtic del desembre, no se’ns va deixar manifestar-nos pels problemes mediambientals”. La seva amiga Gaelle Marchand va afegir: “L’economia neoliberal està fent mal a tothom. Ara tenim els papers de Panamà. Anem camí d’estavellar-nos contra una paret”.

A fora de la bombolla, hi havia una taula informativa on la gent es podia inscriure per fer treball voluntari. Vaig preguntar a la dona jove que hi havia darrere de la taula, i que només es va voler identificar com a Rosalie, en què consistia el moviment. “Els nostres avis no van aconseguir un canvi del sistema el 1968”, va dir. “Els nostres pares no se’n van sortir el 1995”, en què hi va haver protestes massives contra la reforma del pla de pensions. “Ara la nostra generació té l’oportunitat de fer alguna cosa”, i va afegir: “Estem realment preocupats pel Front Nacional, pel medi ambient, per moltes coses, i tenim moltes idees”.

Quan només falta un any per a les eleccions presidencials, el Nuit Debout no és una bona notícia per a l’acorralat Partit Socialista d’Hollande. L’índex de valoració del president, que va pujar arran de cada atac terrorista de l’any passat, va caure al març fins al 17%. El 6 d’abril, l’expeditiu ministre de Finances d’Hollande, Emmanuel Macron, va anunciar que ell també estava engegant un moviment polític alternatiu, anomenat En Marche!, que, segons diu, no serà “ni de dretes ni d’esquerres”.

És massa aviat per saber si el moviment Nuit Debout, que rebutja cap estructura formal, evolucionarà fins a convertir-se en un partit polític d’esquerres viable, de l’estil de Podem a Espanya o dels partits de Syriza a Grècia. Dilluns al matí, totes les estructures provisionals van ser retirades de la plaça de la República, però es va permetre als manifestants continuar reunint-s’hi a la nit, sempre que mantinguin una actitud pacífica i l’endemà al matí no ocupin l’espai públic.