Sense vot, sense drets fonamentals

Divendres el Sr. Enric Millo assegurava a Els matins de TV3 que “el sistema de vot és totalment transparent i garantista” en referència al vot exterior. Amb la vista posada al 21-D, però, els temors sobre irregularitats han ressorgit amb els casos que dia a dia es van sumant a les ja males experiències anteriors, i s’evidencia que amb el vot pregat ( voto rogado ) els catalans a l’exterior no tenim ni garanties ni transparència. I aquest cop som 38.345 els catalans que hem superat la gimcana, un 63% més que el 2015.

Molts emigrants, amb els anys, s’acaben desarrelant per a les qüestions administratives, tot i que conserven les arrels culturals. No es poden esperar, per tant, 226.381 vots dels actuals residents permanents a l’exterior. Tanmateix, va ser amb el vot pregat, introduït amb la reforma de la llei electoral per PP, PSOE i CiU, que el vot exterior va caure en picat un 85%, cosa prou indicativa que va fer més mal que bé per garantir la participació ciutadana. Tothom veu que alguna cosa no funciona, però ningú sembla decidit a posar-hi remei. No interessa. Potser perquè el votant exterior no viu permanentment sota la influència mediàtica com la resta, acostuma a tenir més formació i el 2015 va votar independentista en un 64%.

La mateixa Constitució espanyola (article 23) diu que el sufragi ha de ser universal i que els ciutadans han de tenir la llibertat de participar en els afers públics. Justament aquesta setmana la directora general d’Espanyols a l’Exterior, González-Bueno, admetia al Congrés que el vot pregat dificulta el dret de vot i genera frustració en el ciutadà exterior en el que qualificava de “cursa d’obstacles”. A partir del moment que votar es considera una cursa d’obstacles és que el sistema no garanteix la participació lliure. El mateix concepte, de fet, ho diu tot: per votar cal pregar el vot. A més, ara per ara el que determina qui tindrà la possibilitat de votar és el funcionament del servei postal d’on es resideixi. A Europa, els Estats Units o en un país desenvolupat (àrea urbana sobretot) es té moltes més probabilitats (tot i que cap garantia al 100% tampoc) de rebre la documentació a temps per poder votar. Molts, per aquest motiu, afegit a la burocràcia, ja desisteixen abans de començar. Si demà, diumenge, encara no s’han rebut paperetes a Itàlia, o al nord o est d’Europa, ¿com s’espera que es rebin a segons on de Mèxic o l’Àsia? Per a l’estat espanyol del segle XXI la qualitat de Correus et converteix en ciutadà de primera o de segona categoria a l’hora d’exercir el teu dret fonamental. Com en poden dir sistema garantista?

Mentrestant, un emigrant dels Estats Units vota per internet des de qualsevol ordinador del món. És cert que a Europa hi ha reticències per la qüestió de la seguretat, però ja s’han fet diverses proves i és evident que no hi ha marxa enrere: és el futur. El paper imprès dins de més paper té els dies comptats i poc sentit en un moment en què igualment les administracions acaben fent el recompte global per sistema digital. Afegit a l’evidència que la banca electrònica bé que funciona per a ciutadans i empreses arreu del món, no s’entén que es retardi més la implementació del vot electrònic.

A part de l’odissea de burocràcia del vot pregat (visites al consolat, faxos en ple segle XXI, sistemes electrònics que es pengen o et diuen de sobte que ja no ets elector o que la teva documentació encara no ha sortit de Madrid), hi ha una problemàtica més que igualment demostra la falta de garanties i de transparència del sistema. Quan un ciutadà a l’exterior reenvia el seu vot al consolat o el diposita en urna, ningú sap com es custodia al consolat durant aquells dies. Ni si s’enviaran tots els sobres a Madrid o no. Ni si des de Madrid s’enviaran a cada delegació provincial tal com correspondria. Ni qui ho recomptarà allà i com. I a part del viatge llarg i incert, el que és una realitat és que el 27 de setembre del 2015 van pregar el vot 21.778 ciutadans. Oficialment, però, només es van recomptar 14.781 vots exteriors. És a dir, van desaparèixer el 30% dels vots. I ningú n’ha sabut donar mai cap explicació. En aquesta ocasió, una xarxa de 818 catalans coordinats per la plataforma Catalans al Món faran d’observadors als consolats, urnes a la vista, i podran comptar els sobres que arriben i comparar-ho amb els vots exteriors recomptats oficialment. S’esperen 38.345 paperetes, potser determinants. Que els drets fonamentals dels ciutadans no estan garantits ja ho hem vist. Però s’espera, aquesta vegada, poder vetllar almenys per la transparència.