06/03/2016

Un país desacomplexat al MWC

4 min

Enguany he tingut ocasió de visitar el més internacional dels esdeveniments tecnològico-comercials que acull Fira de Barcelona, el Mobile World Congress (MWC). Passejar-se per unes instal·lacions de 200.000 m, amb més de 2.000 expositors d’una tecnologia que s’està convertint en punta de llança a nivell planetari, em va impressionar. Més encara tenint present que sóc un profà en aquesta tecnologia, que no passo d’usuari de mòbil en les prestacions més elementals però que, com a la majoria de gent, el giny en qüestió m’ha canviat alguns hàbits.

Al MWC es palpa el futur, s’entreveu l’univers d’aplicacions que pot transformar les vides de rics i de pobres de tot el món. Amb la presència de tots els actors mundials en aquesta tecnologia (tret d’Apple), es pot apreciar que l’esdeveniment és global, i que el mercat al qual serveixen aquests actors també. Entre expositors i visitants professionals, hi veus representada la humanitat amb la seva diversitat, parlant l’idioma vehicular compartit que és l’anglès. L’amplitud, la qualitat i la vistositat dels estands també impressiona, transmet la sensació que les empreses consideren el MWC una cita anual obligada a la qual no pots faltar. Si no hi ets, no ets al sector.

Al costat dels enormes estands de les grans empreses que més o menys tots coneixem, el MWC acull centenars i centenars d’empreses petites i mitjanes, i també microempreses, en molts casos exposant en estands patrocinats per l’administració pública dels seus països d’origen. I es constata que en aquest sector hi ha moltes empreses que vénen de països amb pedigrí innovador, com poden ser Alemanya, Israel o Suècia; però que també n’hi ha, i moltes, de Colòmbia, d’Egipte, d’Estònia, de Grècia, de l’Índia, del Marroc, del Pakistan, de Polònia, de Romania, de Tunísia o de Turquia.

En un lloc preferent, ben localitzat, en un passadís principal, s’hi trobava l’estand espanyol, consistent en un espai d’oficina central i tot un seguit (al llarg del passadís) de petits estands individuals en els quals les empreses mostraven el seu producte. Grans lletres grogues amb fons de color vermell, de bandera, indicaven que eres a l’estand d’España, Spain i també Spaiñ (sic). Al davant, t’hi trobaves el mateix, una estructura d’espai d’oficina d’acollida central i un reguitzell de petits estands on hi havia empreses expositores que corresponen a Catalonia, amb cartellera elegant i discreta de fons blanc.

Al passadís que separava els dos blocs, un espai molt transitat, s’hi respirava una absoluta normalitat comercial: d’una banda empreses fent demostració del seu producte, donant-ne els detalls tècnics, de prestacions, etcètera; de l’altra uns senyors que s’interessaven pel producte, establien contactes, compraven... independentment de si els expositors eren espanyols o catalans. Talment com si haguessin posat un davant de l’altre Polònia i Dinamarca.

A més d’un visitant, com ara jo, no devia passar-li desapercebut el fet que Catalunya tingués un espai d’exposició separat, al marge de l’espai espanyol. I per bé que estem parlant tan sols d’un esdeveniment de caràcter comercial, entenc que aquesta situació és indicativa de tres realitats. La primera és que la Generalitat va fer una aposta institucional inequívoca per mostrar el país de manera diferenciada d’Espanya. Cal valentia per a un gest així en un esdeveniment de tanta visibilitat internacional; que els estands d’Espanya i Catalunya estiguessin cara a cara permetria elucubracions que no faré. En qualsevol cas, la imatge transmesa és la de dos països.

La segona realitat és que a l’estand català hi havia empreses que havien optat per (o s’havien avingut a) exposar el seu producte sota el paraigua de país. Aquest fet no deixa de ser una mostra de desacomplexament polític: un es posa sota el paraigua de qui el tracta millor o bé de qui sent que el representa millor, en un sector en què el mercat no és ni el català ni l’espanyol, sinó el món. I això ens porta a la tercera realitat: als visitants no els importava el paraigua de país sota el qual es presentaven els expositors, el que els importava era el producte. I si es dóna el cas que algun visitant valora el paraigua de país, molt probablement és millor operar sota el d’un que tingui prestigi en R+D+I i que hagi demostrat capacitat d’organitzar una fira tan complexa com el MWC, que no pas presentar-se amb una artificialitat identitària, sense cap interès en el món dels negocis, com la de substituir la “n” de l’Spain en anglès, amb una “ñ”.

La fila d’estands de Catalunya i d’Espanya a banda i banda del passadís del MWC, així com l’absoluta normalitat de la relació entre expositors i visitants, transmet el contrari de la tensió i el dramatisme que una part del món polític pretén inocular al procés català. Per sort, les empreses i al capdavall els ciutadans tenen més sentit pràctic, com segurament veurem en un futur no gaire llunyà.

stats