25/09/2015

Per què la banca ha entrat en el joc polític?

3 min
Per què la banca ha entrat en el joc polític?

El sector bancari espanyol s’ha afegit al joc dels disbarats anunciant tot de calamitats, com si es tractés de les 10 plagues d’Egipte, si Catalunya s’independitza.

Els empresaris Jorge Gallardo (Almirall), Alberto Palatchi (Pronovias), José Luis Díaz-Varela (Indukern) o José Luis Bonet (Freixenet) poden mirar d’orientar el vot dels seus treballadors; el Sr. Alierta (Telefónica) pot anunciar la calamitat d’efectes “supernegatius” [sic] i treure’s de la màniga que es reduiria el comerç un 25%, sense saber si els milions de clients i accionistes li ho aproven. Ara bé, l’entrada en escena de Linde, governador del Banc d’Espanya, i de l’Associació Espanyola de Banca (AEB) de cara a les eleccions que se celebren demà a Catalunya va constituir un salt qualitatiu inesperat i greu.

Recordem que el president del Banc d’Espanya va deixar anar el risc de “corralito”, va parlar de sortida “automàtica” de la UE i de perill de tensions financeres greus. Per la seva banda, l’AEB, anticipant-se a una hipotètica malaltia de ruptura, ens advertia de l’exclusió de Catalunya de la UE i de l’euro, i d’inseguretat jurídica. La seva medecina: reconsiderar l’estratègia d’implantació (llegeixin, marxar). La calamitat per als catalans: reducció d’oferta bancària, risc d’exclusió financera, i encariment i escassetat del crèdit. L’advertiment pràctic: si no fem bondat, els bancs no podran complir el seu objectiu, que no és cap altre que protegir els seus dipositants i mantenir el flux de finançament a tothom, en particular a aquells que creen ocupació [sic]. Gràcies per pensar-hi, no els fèiem tan generosos.

La irrupció de Linde i l’AEB en un afer polític és impròpia, no tocava. Per què?

1. Perquè el financer és un sector molt singular, és com la sang del sistema productiu. Qualsevol ferida greu (imaginin-se un banc en fallida) pot perjudicar fatalment tot el cos, per això hi ha mecanismes de control, d’alerta i d’intervenció, ara mateix centralitzats en el BCE. Per a l’economia es tracta d’un sector tan fràgil com vital.

2. Perquè crear alarma és molt fàcil (més encara en les classes més desafavorides). Amb el seu comunicat els bancs de l’AEB es van erigir en piròmans, per bé que Linde, com a cap de bombers a Espanya, ha estat el que més s’hi ha lluït.

3. Els autors de l’alarma tenen un problema de prestigi. El del funcionari Linde és obvi i el dels bancs també. Qui són ells per advertir-nos dels riscos en política? L’historial de banquers amb fortunes que no pagaven impostos, amb causes penals per blanqueig de capitals, per falsificació de comptes, omple llibres. A més, el sector bancari és el mateix que l’estat espanyol ha protegit fins al límit socialitzant-ne els costos entre tota la població. D’autoritat per donar consells, poca.

Pel que fa a les afirmacions sobre la sortida de la UE, de l’euro, etcètera, veus moltíssim més autoritzades que la meva les han desmentit de manera rotunda. El que hi puc afegir és més pràctic. ¿Tancaran les seves oficines els bancs que operen a Catalunya en cas d’independència? És altament improbable, senzillament engegarien a rodar un negoci que rutlla, amb el que costen d’aconseguir els milions de clients que tenen! A més, Catalunya és un mercat interessant (per això hi són) i, si marxen, un altre banc ocuparà el seu lloc. És simptomàtic que el BBVA digués, després de la declaració de l’AEB, que es quedaria.

Un altre tema són les seus socials. Els BBVA, Santander, Bankia i Popular, que les tenen fora, n’haurien de crear de noves a Catalunya, per poder-hi operar. El cas de CaixaBank i Sabadell és diferent dels anteriors, almenys en dos punts. El primer és que si deslocalitzen la central Catalunya perd un centre de coneixement, de decisió, d’impost de societats, etcètera, que tenen valor. Però també és cert que, encara que més petita, haurien de tenir una seu catalana, si volguessin seguir operant en aquest mercat, cosa molt probable. El segon és que segurament se’ls plantejaria un problema d’identitat que faria que, tant l’un com l’altre, reservessin les denominacions actuals (Caixa i Sabadell) per al mercat català, i que a l’estat espanyol hi creessin marques sense evocació del seu origen. En qualsevol cas, no dubto que seguiríem tenint La Caixa i el Sabadell a Catalunya.

stats