L’economia mundial, amenaçada pel coronavirus

PeriodistaEl brot de coronavirus no podria haver sigut més inoportú: just l’any que la Xina afronta la seva taxa de creixement anual més baixa des dels anys 90 (estimada en un 6,1%) i en dates en què el consum es dispara amb motiu de l’Any Nou Xinès. Del volum massiu d’activitat econòmica habitual en unes festes que registren 3.000 milions de desplaçaments i un repunt del consum que l’any passat va arribar als 130.000 milions d’euros -un terç més del que és habitual-, a l’economia en quarantena: comerços, restaurants i cinemes tancats, empreses paralitzades, línies de transport suspeses, reserves anul·lades...

El coronavirus ha esclatat just quan la Xina començava a veure la llum després de dos anys de guerra comercial:només dues setmanes després de la signatura d’un acord amb els Estats Units que permetia confiar en la seva recuperació. I ara amenaça amb contagiar l’economia de tot el món.

Indústries que compten amb l’Any Nou per revitalitzar els seus ingressos han quedat congelades: pràcticament les 11.000 sales de cinema de tot el país han tancat per evitar aglomeracions. La taquilla va generar un 9% dels ingressos anuals en les mateixes dates del 2019. La despesa del turisme intern durant les festes va suposar l’any passat un 8% del total anual. Ara milions de treballadors retarden la seva incorporació a la feina a causa de la quarantena.

En coma econòmic

L’activitat econòmica de Hubei, la principal província afectada per la malaltia, ha quedat paralitzada: un fet gens menyspreable, tenint en compte que aquesta província genera el 4,5% del PIB xinès, que aquest any podria baixar un punt percentual a causa del coronavirus. L’activitat de les províncies de Xangai o Guangdong, vitals per a l’economia nacional, està congelada per l’alerta sanitària. I Wuhan, una puixant ciutat d’11 milions d’habitants que esperava registrar un creixement d’un 7,8% el 2020, està en coma econòmic.

La por al contagi ha desembocat en la paràlisi del consum. La segona potència econòmica mundial s’ha refredat, i el planeta s’ha de preparar per esternudar, atès que el 2019 la Xina va contribuir al PIB global amb el 16%. Els països que viuen del turisme xinès -com les Filipines, Singapur o Tailàndia, on s’espera passar dels 9 milions de visitants el 2019 a 2 milions- es veuran contagiats, com també els que depenguin, en més o menys mesura, de la manufactura xinesa.

Segons Bloomberg, Wuhan -coneguda com la Chicago xinesa-és la 13a ciutat del país -en una llista de 2.000- per la seva importància en la cadena de producció: 300 de les 500 principals companyies del món hi tenen presència. Nissan, Honda o General Motors disposen de fàbriques d’automòbils gegantines que estaran tancades almenys fins al 9 de febrer. També hi tenen oficines companyies com IBM, HSBC, Siemens, Walmart o Ericsson. Una de les companyies locals, Yangtze Optical Fibre and Cable, és la principal productora internacional de cablejat de dades, i és incalculable el nombre d’empreses del món que depenen de la primera matèria xinesa.

Paralització de les empreses

Moltes companyies han posposat el retorn dels seus treballadors després de l’Any Nou Xinès, la qual cosa afectarà la producció que abasteix gegants com Apple. Google ha tancat temporalment les seves oficines a la Xina, Hong Kong i Taiwan, com moltes altres empreses globals -com Amazon o Microsoft- que no consideren segur mantenir personal en territori contagiat. Fins i tot Ikea ha tancat les seves botigues en territori xinès.

L’economista Huang Yiping, exassessor del Banc Central Xinès, considera que és massa aviat per avaluar l’impacte econòmic del coronavirus, però sí que afirma que “malauradament ha passat en un moment molt sensible”. “El creixement econòmic del 2019 va baixar significativament, del 6,4% en el primer trimestre al 6% en el tercer, i es tem que el quart hagi quedat per sota del 6%”, explica. Segons Huang, el quart trimestre presentava signes estabilitzadors, però, “en cas de veure’s afectat per l’epidèmia, la pressió a la baixa sobre el creixement econòmic en el primer trimestre del 2020 augmentarà, i això inevitablement afectarà la gent comuna i la confiança dels inversors”.

El seu col·lega Zhang Ming, economista de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, tem que en el primer trimestre d’aquest any el PIB xinès es quedi estancat en un 5% o sigui fins i tot més baix. Se superarien de molt les conseqüències que va comportar la SARS el 2003: a diferència de llavors, l’economia xinesa depèn molt més dels serveis i del consum i té un impacte més gran en la resta del món, com demostra la caiguda dels mercats internacionals.

Avui dia el planeta depèn de les matèries primeres barates, les manufactures a baix cost i el turisme xinès massiu perquè li surtin els comptes. Els beneficis de la producció de màscares quirúrgiques no podran pal·liar uns danys que podrien accelerar la recessió global.