08/06/2011

#AcampadaBFN: necessitem bon rotllo i més preguntes

2 min

Es nota que l'Andreu Buenafuente, que està en una etapa de gran franquesa televisiva, té ganes de fer només el que li ve de gust. El seu espai s'ho pot permetre: en un programa d'autor el que interessa al presentador sol connectar bé amb l'audiència.

Dilluns va convidar dos acampats: un de la Puerta del Sol i l'altre de plaça Catalunya. D'entrada es van fer explícites les dificultats per trobar convidat quan, just començar, va haver d'especificar que tots dos venien a títol personal i no com a portaveus de res ni ningú. Álvaro Alsina i Juan Cobo van ser una bona elecció: van donar una imatge sensata i voluntariosa del moviment dels indignats . Buenafuente els va deixar explicar i ells es van fer entendre. Un Andreu entregat fins i tot els va felicitar a títol personal per la seva lluita.

Al final de l'entrevista, però, Buenafuente va agafar un aire doctrinal que va caure una mica en la demagògia. "Nosaltres no us jutjarem com han fet altres periodistes", va dir. És cert, la feina dels periodistes no és jutjar ni condemnar, però sí preguntar i qüestionar. Tot i compartir la causa (que és lícit), està bé que un presentador/periodista pugui expressar certs dubtes. També va criticar que altres canals o programes no haguessin fet com ell. "Un dia podrien no fer un programa del cor i parlar amb ells..." Que jo hagi vist, La Noria els va fer un reportatge-homenatge i a Espejo público van dedicar gairebé un matí sencer a cobrir i condemnar l'esbatussada dels mossos. I per no parlar de TV3, que fins i tot n'ha fet un 30 minuts . El problema dels acampats no m'ha semblat, precisament, de manca de cobertura mediàtica.

Cada programa té el seu to. Buenafuente va decidir oferir el seu punt de vista sense qüestionar ni tan sols l'afirmació que "en temps de crisi el 95% de les empreses han incrementat els beneficis". És la seva opció. Però donar lliçons als altres i erigir-se un mateix com l'heroi mediàtic dels acampats, tampoc cal.

stats