Ai, Rebe, la que t’espera...
Seguint l’estela televisiva de Los Gipsy Kings -el docureality de Cuatro que retrata una família de gitanos- ara ha aparegut El embarazo de la Rebe. La filla gran del clan de Los Jiménez ha de tenir una criatura i al voltant d’aquests nou mesos de gestació han muntat un espectacle televisiu amb les característiques dels anteriors, reforç dels estereotips del patriarcat d’ètnia gitana i entreteniment a costa de la ignorància dels protagonistes: els errors lingüístics a l’hora de parlar, els gustos esperpèntics en decoració, una falsa opulència i un comportament poc lògic i encara menys pedagògic a l’hora d’organitzar-se familiarment i relacionar-se amb l’entorn.
El programa, a l’inici, ens posa en context: “José, el papá del futuro bebé, no pudo con la presión del embarazo ni con la de vivir en la casa familiar y huyó a Canarias sin fecha de vuelta”. En el segon capítol, el José ha tornat, tot i que no sembla gens convençut del que ha fet ni de les circumstàncies que haurà d’afrontar. És un personatge que no arriba ni a secundari. “La presión del embarazo”, diu el programa, com si fos ell qui notés que li creix la panxa i se li inflen els turmells.
El programa és lamentable pel que fa a valors: joves que han de tenir un fill des de la més absoluta inconsciència, amb una vida que depèn totalment dels seus pares, sense ofici ni benefici i capritxosos en les seves demandes constants. Es comporten com a multimilionaris sense ser-ne. La Rebe es presenta al ginecòleg sense haver demanat hora, rondina pel pis que li ha muntat el seu pare i no sap com escalfar una salsitxa de frankfurt al microones. Per fer-ho ha de trucar a la seva mare. Això sí: mentre el José descansa en l’única butaca de l’apartament, ella fa el sopar (o ho intenta) perquè és el que s’espera de la dona de la casa.
El embarazo de la Rebe és un esperpent que converteix el fet de tenir una criatura en una atracció televisiva. L’arribada del bebè és una festa materialista en què les úniques preocupacions estan centrades en l’adquisició de tota mena d’objectes aparentment imprescindibles per al nadó. Fins i tot unes amigues organitzen un baby shower dels més selectes de Madrid. El programa posa èmfasi en el contrast de les dones gitanes informant-se amb la mestressa del negoci per remarcar el classisme de l’escena que, òbviament, fa fer el ridícul a les gitanes perquè no encaixen en aquell context.
No és el primer programa de Cuatro (ni segurament l’últim) que perpetua els estereotips masclistes i la frivolitat al voltant del que suposa tenir un fill. El embarazo de la Rebe és un programa que distorsiona perillosament la maternitat. Però fa riure. I això, a nivell comercial, és suficient per justificar aquesta bajanada. Però mentre ho mires, no pots evitar pensar en com serà la vida de la Rebe quan les càmeres marxin, i més aviat sents pena.
