Diumenge Ana Pastor entrevistava José Luis Rodríguez Zapatero a El objetivo , aquest programa que ha patit un progressiu i subliminar vernís d'interpretació tendenciosa. Això sí, continuen vanagloriant-se d'exercir un periodisme en estat pur i objectiu que cap més professional és capaç de dur a terme. L'entrevista era gravada, igual que el programa sencer. Tot i que es tractava d'una conversa amb l'expresident del govern espanyol, Pastor va anunciar que " Ya está por aquí Rodríguez Zapater o", amb un tracte de proximitat potser excessiu, ja que es va oblidar de posar-hi el càrrec o un simple "senyor" al davant. Això sí, a ell li va dir que el tractava de " presidente " com un gest de protocol. En periodisme, i també a El objetivo , la interpretació i el posicionament del periodista traspuen sempre i en tot, fins i tot en el vestit que s'escull per afrontar la feina. La tria d'un model ajustadíssim de pell negra, girl in black leather style amb aires de mestressa del sado, per entrevistar un expresident, també té un missatge implícit.
A Ana Pastor, que potser s'ha cregut massa els elogis de bona entrevistadora i ara peca d'excessiva confiança en els seus mètodes, li interessa més fer visibles les seves preguntes que no pas obtenir bones respostes. Es nota massa que vol posar-se l'espectador a la butxaca a cada interrogant. Amb tot, ella que presumeix d'una utilització exquisida de les dades, fa servir un recurs de molta imprecisió. Quan havia de contradir alguna resposta de Zapatero, ho feia utilitzant l'inconcret " Hay quien dice que esto no es rectificar sino traicionar ". O " Hay quien piensa que sí " quan ZP havia dit que no. A qui es refereix Pastor quan parla d'aquest " hay quien "? A ella mateixa? A una font que no té documentada? A algú que no recorda? També va parlar d'ella mateixa, quan va dir a Zapatero: " Yo con una gran duda puedo ser peligrosa ". Ah sí? I què li farà? Fuetejar-lo? Fer-lo plorar? Perquè, molt perill, però Zapatero va passar pel programa promocionant un llibre que encara ha de publicar-se i donant simples respostes de suspens del tipus " Ya se verá ". Té nassos que Zapatero utilitzi ara el màrqueting i el misteri per parlar dels nyaps que van ensorrar el país amb la finalitat de vendre llibres. L'expresident, amb una americana que semblava una bata de botiguer de merceria, va dir poc. Vam recordar aquell " jarrón chino " amb què es comparava el mateix Felipe González, que feia nosa però que ningú no gosava trencar. En el cas de Zapatero, el gerro no fa ni nosa, i la Pastor li va treure la pols.
