Ana Rosa, preparant el canvi
En les tertúlies polítiques d'alta volada que fa Ana Rosa Quintana en el seu magazín matinal, la periodista frisa pel canvi de govern. Ara dissimula menys les seves simpaties pel Partit Popular. Tant en la manera d'exposar els temes com en la selecció de tertulians, els fa la pilota descaradament. Ahir tenia Antonio Jiménez, que deuen conèixer bé perquè és el presentador d'El gato al agua, d'Intereconomía. L'altre era el periodista Carlos Carnicero. Tots estaven d'acord en tot. Ana Rosa s'aplana el camí.
Com que Soraya Sáenz de Santamaría acabava de parir la van convertir en una heroïna del país i en un referent femení per a totes les dones. Van lloar la seva fortalesa per haver estat al peu del canó de la campanya fins al dia abans de posar-se de part. A més, es van desfer en elogis per haver pres la decisió de parir en un hospital públic. Van destacar tant que havia fet ús de la sanitat pública, que semblava que la Soraya hagués hagut de tenir una dosi de valentia especial i un fetge de la mida de deu mil búfals per assumir aquell risc. No ho veien com un gest més de la campanya, ni si el seguiment del part també s'havia fet a través de la medicina pública, ni si el metge que havia atès el naixement era el que hi havia de guàrdia. Per ells allò havia estat una heroïcitat molt agosarada que, gràcies a Déu, havia tingut un bon final perquè la noia s'ho mereixia. Ridícul.
Durant una bona estona van mantenir també el rètol a la pantalla que Merkel havia desacreditat Zapatero, i hi van furgar de valent. Ana Rosa va fer la seva aportació sobre política internacional: "¿Qué os parece que a Berlusconi y a Papandreu los sustituyan economistas y tecnócratas? ¡A mi me parece un horror! ¡Es que también está la humanidad!" Això sí, perquè l'audiència de marujas no li fugís amb uns temes tan espessos, anaven connectant amb Girona per donar tots els detalls de l'home que havia decapitat la filla i anunciaven amb rètols que n'ampliarien la informació.
