Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Anne 'innocent' Igartiburu

Coincidint amb el 28 de desembre a TVE emetien la seva gala solidària de cada any, l' Inocente, inocente . Aquella on combinen les bromes a famosos amb una campanya per recaptar diners que no funciona, precisament, com La Marató de TV3. I això que regalaven CDs de Sonrisas y lágrimas a les primeres mil persones que truquessin! Ho presentava la innocent (i anodina) Anne Igartiburu, més oxigenada que no pas oxidada tal com li va vaticinar la seva rival Mariló Montero. Tenyida de ros platí, la presentadora de TVE tenia de partenaires Juan y Medio y Juanma Iturriaga. " Siempre nos cogen a nosotros dos para hacer tonterías ", deia Y Medio en començar. I té raó. Són els representants de la testosterona castissa amb el punt just de fatxenderia que es pot permetre la cadena pública. Amb permís de Bertín Osborne, esclar. La descompensació del xou és òbvia: mentre que els vídeos de les bromes als famosos tenen gràcia, la vessant solidària fa patir perquè la línia entre la bona voluntat i la caritat més carrinclona és indefinida. Es recau en una tendresa llastimosa, demanant diners a canvi " de la sonrisa de un niño enfermo ". Són espectacles de dubtós plantejament de guió, en què mentre una coral entona l' Oh happy day! Igartiburu mou l'esquelet abraçada a la cadira d'un noi amb paràlisi cerebral. La solidaritat televisada és complexa i obliga a un equilibri entre la tendresa, l'optimisme i el bon gust difícil de trobar. Les bromes als famosos són el desgreixant. Vam riure amb Ana Torroja, que va ser víctima d'un experiment psicològic en què li captaven imatges d'un fantasma retingudes a la seva retina. O amb Falcao, que no va obrir boca en tota la innocentada, perplex perquè li havien aixafat un Ferrari que li havien deixat. Josema Yuste va calar abans d'hora que estava sent víctima d'una innocentada. En definitiva, bona voluntat mal plantejada televisivament en què les bones intencions acaben fent llufa.

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT