Artur Mas visita Xavier Sardà

A El pla Sardà de Barcelona Televisió Xavier Sardà entrevistava el president Artur Mas. La conversa l’havien enregistrat dissabte al matí i no la van emetre fins a la nit per complir estrictament amb els tres dies de dol decretats a causa de l’accident d’avió. L’entrevista s’havia d’haver fet abans però la catàstrofe va obligar a canviar l’agenda del president. Sardà, doncs, era el primer periodista que conversava amb Artur Mas després que hagués viatjat als Alps francesos, que hagués parlat amb els familiars de les víctimes i que hagués sobrevolat la zona de l’accident per observar de més a prop les característiques de la tragèdia. Però Sardà no va demanar-n’hi detalls. Va ser elegant. Per descomptat, van fer referència al dol, li va preguntar com havia anat el seu viatge fins als Alps i el fet de coincidir amb Mariano Rajoy en el trajecte. Sardà també el va felicitar per les paraules públiques de condol i suport que el president havia adreçat als familiars de les víctimes: “Ho va fer molt bé, ja ho vaig dir a la tertúlia d’Antena 3”. A la catàstrofe aèria hi van dedicar no més de cinc minuts, amb molt de tacte, i van donar el tema per tancat amb deferència. S’ha de reconèixer a Xavier Sardà, artífex de les Crónicas marcianas més vulgars, que en cap moment va furgar en el dolor ni en la xafarderia i que no va ser obvi en la tragèdia. La prova evident que el respecte no és incompatible amb la possibilitat de preguntar.

La resta de la conversa, de cinquanta-un minuts, va ser irregular però diferent de les entrevistes què sol afrontar Artur Mas. D’entrada, Sardà va tenir una possessió de micròfon molt elevada: un 37% del temps parlava ell, amb preguntes llargues i fins i tot inclusió de batalletes personals. Van arribar a intercanviar aventures de la mili. Tot i que Sardà li va treure la qüestió de la independència i li va recordar la seva incredulitat sobre el tema, no va ser tens ni va lluitar per titulars. Va ser més incisiu en preguntar-li per la seva relació d’amistat amb Jordi Pujol júnior. Sardà va navegar entre l’ús del vostè, del vós i del tu i va fer gala d’aquest hipercatalà que treu quan vol, que marca les eles i exagera les vocals. El programa va pecar de naïf posant una sardana per anar a publicitat o Els segadors per a les imitacions de Pep Plaza. El resultat va ser una conversa força intranscendent, amb sobredosi d’esquetxos del Polònia però amb una naturalitat i una seguretat en els arguments de l’entrevistador que l’espectador agraeix i entén com un entreteniment.