El dimecres a la tarda, unes setze hores abans que sortissin els resultats de les audiències radiofòniques, Jordi Basté i Mònica Terribas van coincidir en camp (més o menys) neutral: el Divendres de TV3. Xavi Coral, acompanyat de la Núria Coll i el Tian Riba, va conduir una entrevista amb magnífics moments de conversa espontània. Es tractava de parlar de la rivalitat professional i el bon rotllo personal. I el resultat va ser una entretingudíssima tarda televisiva en què hi va haver instants per a tot: per a la reflexió política, la broma desenfadada, el raonament periodístic, els apunts més personals...
La Terribas va marcar el llistó del to inicial fent una broma davant de l'escassa densitat capil·lar dels seus acompanyants: "M'heu convidat perquè hi hagi feina per a les perruqueres". L'inici de l'entrevista, en la fase de presa de contacte, va ser més aviat convencional. Tant Terribas com Basté treien importància a la influència de la seva feina i aportaven les dosis necessàries de modèstia. El fair play personal entre tots dos periodistes calia evidenciar-lo. En aquest tram va ser molt interessant el concepte d'"audiència que inspecciona" com a retrat del públic català. El mòbil connectat i hiperactiu de Basté va obligar a aturar la conversa i va marcar un punt d'inflexió. Després d'aquell instant una mica còmic van arribar les respostes més espontànies i un bon rotllo més natural que no pas exhibit. L'entrevista simultània a les dues estrelles de la ràdio matinal es va convertir per a l'espectador en un fantàstic aparador per escollir la veu que vols que et saludi cada matí. L' espirigonçàlica i el pueblollànic (segons definicions del Polònia ) exhibien en l'entrevista el mateix que els caracteritza davant del micròfon. Basté era la motricitat gruixuda, la contundència, les sensacions, la franquesa. Terribas era la motricitat fina, els matisos, l'anàlisi i la concreció. Amb tot es va fer evident que a aquella hora de la tarda qui porta millor els horaris i manté l'agilitat comunicativa és més ella que ell. "La Mònica és temible", la va definir Basté. Potser per això ell anava una mica a remolc de les respostes de Terribas. I amb la inèrcia de la xerrada i amb l'habilitat (no del tot innocent) de Xavi Coral van passar de lloar-se les virtuts a verbalitzar certes diferències en els seus plantejaments professionals. Va estar molt bé perquè aquí va lluir l'autèntic fair play : el que es manté en la disparitat d'opinions i en les dificultats. La Terribas, parlant dels col·laboradors que Basté no vol compartir, li va deixar anar: "Parles d'ells com un producte. Els estàs comercialitzant". Això sí, l'hi va dir agafant-li la mà. I, al final, una reflexió de futur pensant en el país que podem arribar a ser (o no). Perquè, passi el que passi, en els mitjans de comunicació els necessitarem a tots dos.
