Dimarts a Las mañanas de Cuatro van convidar de tertulià per comentar l'actualitat el cantant Bertín Osborne. El van presentar dient que últimament era molt conegut " por hacer propuestas sobre cómo España puede salir de la crisis ". Ell va confirmar aquesta faceta seva i va demostrar que tenia una base rigorosa: " Yo estoy todo el día en la calle y voy por España de arriba pa'bajo y veo las cosas y sí que creo que ahora hay un poco más de alegría, por lo menos en Andalucía ". Benvinguts, doncs, al Bertinómetro , el baròmetre ibèric de la qualitat de vida al carrer. Bertín Osborne palpa el benestar espanyol gràcies a la gira de la seva obra amb Arévalo. Sobretot, si el teatre del vostre poble ha programat Los mellizos no deixeu d'anar-hi per donar a conèixer, a la sortida, les vostres sensacions com a ciutadans a Bertín Osborne. Com que ara ha ascendit a tertulià intel·lectual i actua com a mesurador de referència, serà ell qui podrà elevar el reclam dels ciutadans a les esferes d'influència. El primer consell que va donar per sortir de la crisi va ser "Consumir productos españoles ". I va afegir: " En mi casa no permito otra cosa ". La cadena de Mediaset (recordem que forma part de l'imperi Berlusconi) està introduint aquests tertulians que fan servir arguments de presidents de república bananera, demagògics i populistes. Persones que es posen el poble a la boca cada dos per tres per defensar, després, polítiques de dretes. Va arribar l'instant surrealista en què el cantant de " Buenas noches señora, buenas noches señora " va voler opinar sobre la doctrina Parot, de la qual ha entès ben poca cosa. Ell va preguntar: "Si no es vinculante la declaración de Estrasburgo, es necesario que se cumpla? " Quan un professor de ciències polítiques l'hi va explicar aleshores va afegir: " ¿Y entonces por qué no se cumplió la de Rumasa? " Aquest home, que barreja els drets humans amb els flams Dhul, quan s'indignava per les retallades en sanitat, protestava: " ¡Que no se puede, joder! " Sobre l'edat de jubilació als setanta anys, d'entrada va dir que li semblava perfecte. Quan li van fer veure que no totes les activitats laborals eren assumibles fins a aquesta edat va proposar que tothom es jubilés depenent de la feina que tingués. Fàcil. Vergonya aliena com es va abaixant el llistó i quins individus agafen el relleu a l'hora de crear un estat d'opinió. De la democràcia a la dictadura de la superficialitat.
