Boda reial: t'ho juro per Snoopy
Maria Teresa Campos ha quedat relegada a Telecinco a un programa de sobretaula dels caps de setmana que sembla teletransportat per una màquina del temps. És el Qué tiempo tan feliz , que quan el veus juraries que són imatges de fa 60 anys si no fos que de tant en tant hi apareixen a cantar alguns descartats d' OT . Dissabte van aprofitar l'espai per emetre en directe el casament d'Albert de Mónaco i gràcies a això la Campos va batre el seu propi rècord amb aquest programa amb olor de naftalina. La convidada estrella era Ana Obregón, suposada examant del nuvi. Al seu costat seia en Josemi, aquell senyor amanerat de mirada desigual. A Montecarlo, pàlid i suat, hi havia Peñafiel, emocionat: "Hoy se ha casado el hijo de esa madre a la que yo quise tanto". Anita la Fantàstica va explicar les mil peripècies d'una pija a Mónaco: que si quan va conèixer el príncep Albert ella duia una sabata de taló en un peu i una de plana a l'altre, que no va tenir temps de dutxar-se per anar al sopar de gala de la Creu Roja...
Les frases, per variar, són dignes de recordar: "La ausencia del rey de España ha estado muy presente" o la obvietat funerària de la jornada: "La ausencia que más se ha notado ha sido la de Grace Kelly". O Peñafiel que en clara al·lusió a la professió de la núvia, nedadora olímpica, argumentava: "Esta chica está acostumbrada a nadar contracorriente". L'Obregón recordava: "Como le dije que era bióloga y actriz me acompañó a visitar el Instituto Oceanográfico". La Campos va optar per concloure dient allò de "Lo que ha unido Dios que no lo separe el hombre". Només li faltava afegir: "I si ho separa l'home no s'amoinin que Telecinco també en treurà profit durant setmanes".
