Ahir al TN migdia ens van oferir una notícia d’aquelles que capten poderosament l’atenció, bàsicament perquè el que fan és explicar-te una història. Era el cas d’una família (una mare i dos fills) que davant d’un greu problema econòmic havien aconseguit superar les dificultats cultivant marihuana. La notícia servia per exemplificar com el cultiu d’aquesta planta prové en gran part de petits i mitjans productors i amb un esperit més aviat domèstic. La mare és auxiliar d’infermeria i li havien retallat un terç del sou. Van començar amb sis testos i van obtenir cinc-cents euros de benefici. Van poder pagar l’escola i el material escolar. I això els va fer pensar que valia la pena incrementar el cultiu. Van acabar amb divuit testos de marihuana i l’ajuda d’un estenedor de roba per facilitar el creixement de les plantes. En dos mesos van guanyar quatre mil euros. Per descomptat, el Telenotícies no va revelar la identitat ni de la mare ni del fill que entrevistaven. Van deixar les seves cares fora de l’enquadrament, enmig d’un context una mica fosc. Però estava bé perquè observar els cossos i la indumentària i escoltar la seva veu et feia adonar que eren gent normalíssima. Va fer gràcia com en un dels plans van mostrar el collaret que duia la mare: un penjoll amb el símbol del yin i el yang. Magnífic missatge subliminar com a representació de la dualitat dels personatges: una família normal, preocupada per l’escolarització dels fills, treballadors, responsables, que lluiten per tirar endavant. I d’altra banda uns productors de droga, uns traficants i, per tant, uns delinqüents. Era inevitable entendre aquella escena com una mena de Breaking bad a la catalana (salvant les distàncies). La necessitat és el que porta una bona gent a corrompre les normes i delinquir. Provocava molta tendresa escoltar com el fill explicava que la sensació de poder dutxar-se amb aigua calenta havia compensat les angoixes que havia viscut venent la marihuana al carrer. Havien pagat la hipoteca i les factures, accedit a la universitat i superat el tràngol. Però explicaven que havien decidit parar. Ara no poden pagar la hipoteca però no volen arriscar-se més perquè saben que és com jugar a la ruleta. I mare i fill marxaven enmig de la foscor, amb la tènue il·luminació d’un fanal de carrer. Talment semblava una sèrie. Però, igual que Breaking bad, la notícia té una lectura crítica de fons. El retrat d’una societat en què l’estat del benestar és insuficient i per accedir als mínims indispensables i ser un ciutadà digne cal vulnerar la llei.