21/09/2011

Cafè aigualit per a tots

2 min

Diumenge el 30 minuts va emetre el reportatge Història del 'Café para todos' , en què s'explicava l'origen de l'actual sistema autonòmic ara que la crisi econòmica en qüestiona la viabilitat.

Va ser un molt bon reportatge que va cosir la trama cronològica de la creació de l'actual mapa autonòmic a partir dels seus responsables i implicats. Va comptar amb testimonis pertinents que van teixir clarament el procés de confecció de l'Estat i va fer entenedor un període històric bastant dens.

És extraordinari descobrir com un mapa que ja tenim plenament integrat amagava tantes anècdotes, equilibris, argúcies i enveges. Especialment interessants els testimonis de Jordi Pujol i Joaquín Leguina, que explicaven, amb una franquesa d'agrair, situacions polítiques tan tenses com absurdes en molts casos. És d'aquells reportatges que tens la sensació que, malauradament, només fem a Catalunya i que mai s'acaben emetent a la resta d'Espanya perquè prefereixen negar-se a l'evidència documental.

El reportatge tenia algun instant fins i tot humorístic: el premi se'l va emportar la Comunitat de Madrid, que va haver de dissenyar a corre-cuita una bandera i un himne propis. Escoltar l'himne de la Comunitat, amb el mateix Joaquín Leguina ironitzant sobre la qualitat poètica de la peça, va ser el moment televisiu de la nit. Atenció a la lletra: " Yo estaba en el medio, giraban las otras en corro, y yo era el centro. Ya el corro se rompe, ya se hacen Estado los pueblos y aquí de vacío girando sola me quedo. De Madrid al cielo ". És una mena de bunyol irònic sobre el mapa de comunitats autònomes cantat amb entonació dubtosa i ritme fúnebre.

Va ser l'exemple determinant perquè els espectadors entenguéssim fins a quin punt el mapa autonòmic és un nyap garrafal fet a corre-cuita. Un bon reportatge que dóna nous arguments: els que ara qüestionen el sistema són els que van reivindicar-lo per " no ser menos que ellos ", referint-se als catalans.

stats