26/02/2013

Cagarel·la de C+ amb els Oscars

2 min

Més enllà de la valoració estricta de l'espectacle dels Oscars, val la pena comentar per quin sedàs ens fan empassar una gala. Va ser una edició anodina, però la narració de Canal+ va ser lamentable. Des de fa uns anys fan una mena de poti-poti de joves promeses de Prisa i gent afí amb ganes de passar una nit desperts. El mestre de cerimònies de torn era Toni Garrido, un noi d'entonació monòtona i greu i un sentit de l'humor desmenjat que no ajuda a passar la nit. Decebedora també Sílvia Abril, de qui potser només podem destacar els seus "Ha, ha, ha, ha!" Una ingenuïtat despreocupada amb voluntat de ser alegre però que va acabar en ximpleria. Més que d'actriu o còmica amb talent, va adoptar un paper d'adolescent burleta fixant-se en les ungles d'una cantant o en els cabells d'un actor. Carlos Marañón com a expert en cinema va estar molt correcte, però el context no l'ajudava (gens). El que deia es perdia en el no-res. Molts dels que anaven passant per la taula buscaven paral·lelismes amb el cinema espanyol i els Goya. Trist. Després de l'actuació de l' star system de Hollywood cantant Los miserables , l'únic que van poder dir és " Trasladado aquí me lo imagino con Melendi y La Unión ". I tant! Segur que els queda igual. Després feien brometa dient que no s'imaginaven un final amb la dona de Rajoy donant el premi a la millor pel·lícula, igual que Michelle Obama. Jo tampoc. Però sí que m'imagino Jaume Figueras fent una anàlisi més acurada i professional. Ell era capaç en pocs minuts de treure conclusions molt interessants dels detalls i d'una gala sencera. Hem convertit l'expert en tertulià i el tertulià en pallasso. Mentre els uns es prenen el cinema amb la importància d'una qüestió d'estat, els altres ho entenen com la cagarel·la per lluir l'enginy humorístic cañí . Però el més greu és que el plus que ens van oferir de la gala dels Oscars no va ser, ni molt menys, digne d'un canal de pagament.

stats