Catalunya ens roba
El trasllat a l’Aragó de les obres del monestir de Sixena ha sigut relatat per Antena 3 Noticias com la restitució d’un contundent robatori per part de Catalunya del patrimoni espanyol. Fins i tot les obres d’art no eren més que un element secundari en una batalla entre independentistes i el camió de mudances. En l’entradeta, la presentadora d’Antena 3 afirmava que la gent que protestava davant del Museu de Lleida estava convocada per la CUP. Ho va dir en dues ocasions, tot i que, en els vídeos posteriors, cap dels reporters confirmava aquest fet. Però a Antena 3 és un clàssic que qualsevol grup de persones manifestant-se s’associï a la CUP, que representa les fúries de l’infern radical.
La notícia es limitava a explicar que les peces que pertanyien a Sixena tornaven al seu lloc d’origen, després que hagués finalitzat el termini d’entrega voluntària. No hi havia cap mena de context informatiu: ni per què la quarantena de peces d’art eren al Museu de Lleida, ni en què consistia el litigi entre administracions, ni quins eren els arguments de la Generalitat per considerar-se propietària de les obres. Ni piu, tampoc, del 155. No hi havia confrontació de punts de vista. De fet, ni tan sols hi havia informació per entendre el cas: es tractava de la simple recuperació d’uns béns robats. Segons el reportatge, la gent que protestava eren “independentistes”. Per tant, el conflicte quedava reduït a un problema polític entre una decisió judicial i uns tumultuosos que intentaven impedir-la.
Un altre element important de la notícia era mostrar com els anomenats “independentistes” cridaven, insultaven i s’enfrontaven als Mossos d’Esquadra. Aquest punt pot semblar anecdòtic però és de vital importància en uns informatius en què el vincle afectiu nascut entre la ciutadania catalana i la policia autonòmica arran dels atemptats de l’agost va ser mal vist des del primer dia. “Algunos señalaban a los Mossos como culpables y los insultaban ”, afirmava el vídeo mentre mostraven imatges de dones cridant.
Com a contraposició a aquest ambient crispat i bel·ligerant dels malvats independentistes catalans, mostraven tres àvies tranquil·les i alleujades a Sixena que davant del micròfon exclamaven orgulloses: “ ¡Por fin llegó el día! ”, i explicaven que no havien pogut dormir de la inquietud.
A més, s’afirmava que algunes de les obres no es podrien salvar per culpa del seu mal estat, que se n’havia perdut una, que la restauració havia estat inadequada i que les peces no s’havien conservat com caldria. Les institucions catalanes, per tant, quedaven retratades com a lladres capricioses d’obres d’art i destructores del patrimoni espanyol, mentre el camió de mudances era esperat a Sixena com un carro de combat i amb el ministre Méndez de Vigo erigint-se en el guanyador d’una batalla heroica contra la cobdícia catalana. Un “ ¡A por ellos! ” amb final feliç.
