28/02/2013

Cinc anys de 'Salvados'

2 min

Jordi Évole ha celebrat el seu cinquè aniversari com ho fan les estrelles televisives: deixant-se entrevistar en el propi programa. Ha tingut l'encert, però, de triar la persona que li fes les preguntes: un David Trueba que li engalta el moc a la primera oportunitat. "Faré exactament el que fas tu. L'entrevistador queda molt bé i qui respon no tant. Com ho fas? Retalles molt fins que quedes bé tu, oi?" La conversa, al més pur estil Banc de Sabadell, va evolucionar amb agilitat i amb criteri. Trueba va voler fixar-se en casos concrets i escenes reveladores que va criticar amb honestedat. I Évole va respondre amb els dubtes i l'autocrítica de l'home sincer. Un exercici hàbil del caçador caçat . Han passat cinc anys de Salvados . I hem anat del Follonero al periodista. Del crit al rei des de la barrera a ensenyar l'iPad. Salvados és un dels pocs programes que ha evolucionat, que s'ha adaptat a un context i que ha crescut. La crisi com a causa però també com a motor. No és perfecte, però a Jordi Évole se li ha de reconèixer la virtut de posar-nos una mica més difícil la feina als crítics. Évole s'ha consolidat en un periodisme social fet des de la bona voluntat i la reivindicació noble. I això complica la feina de qui ho ha d'analitzar. Perquè s'han de fer equilibris per criticar la forma sense carregar-te la causa. Trueba se'n va sortir molt bé perquè en la conversa li va qüestionar posicionaments molt subtils de manera intel·ligent. És interessant el moment del diàleg en què parlen sobre el sistema polític i les complexitats de la democràcia. Trueba té més matisos en el seu punt de vista i Évole és més matusser, però la reflexió justifica l'elecció de l'entrevistador i el programa sencer. Quants programes de la televisió actual són capaços de generar una bona i llarga conversa sense endogàmies i lloances que valorin tants aspectes de l'actualitat? Doncs per aquest motiu, per molts anys!

stats