Companys: ‘master class’ televisiva

Si us vau empassar tota la programació de dimarts i dimecres a TV3 sobre el president Lluís Companys, del minut u a l’últim, mereixeu que us convalidin primer d’història. Entre el reportatge El viatge de Companys i la reemissió de les dues pel·lícules que explicaven etapes de la seva carrera, en quaranta-vuit hores vam fer un intensiu d’història contemporània televisada de gran qualitat. El viatge de Companys és un reportatge excel·lent que reconstrueix i analitza la vida política del president assassinat. Els dos episodis conformen un relat circular que comença i acaba a La Baule, el lloc on la Gestapo el va detenir. Es comença creant una certa incògnita -que es resoldrà al final- sobre per què Companys és detingut en aquell punt. Però, a més, els episodis es divideixen en petits capítols per esponjar i estructurar la història.

L’excel·lència del reportatge rau, en primer lloc, en el rigor documental. El presentador Antoni Tortajada va recorrent tota mena d’arxius històrics que avalen el relat. L’ampli ventall d’historiadors que ofereixen diferents punts de vista sobre la figura del president garanteix una anàlisi política plural que el retrata des de diferents angles. La recopilació d’imatges d’arxiu de l’època (algunes d’extraordinàries) és impressionant i ajuden l’espectador a transportar-se a la realitat d’aquells anys. La part de ficció és essencial per alleugerir la densitat de la narració i cohesionar-la. Excel·lent la idea d’utilitzar imatges de la pel·lícula 13 dies d’octubre, emesa fa setmanes per TV3. Com que ja les teníem assimilades, quedaven a mig camí entre la dramatització i la memòria personal. Les escenes extres complementàries per al reportatge, també amb la magnífica interpretació de l’actor Carles Martínez, són perfectes. La fusió entre el personatge real i el de ficció acaba sent absoluta. El resultat és un treball televisiu i històric molt sòlid, que sap mantenir l’interès de l’espectador i que nodreix els ciutadans d’una informació i un bagatge necessaris. Al final, ubicats a La Baule altre cop, descobrim l’insòlit passatge del fill perdut de Companys. La petita història que determina la Història en majúscules. Després d’haver relatat la crisi política de Companys i de mostrar els clar-obscurs i controvèrsies de la seva trajectòria, es tanca el cercle amb un episodi més humà, personal, que suavitza el final. La conclusió té la solemnitat lògica que demana el relat. Tortajada posa èmfasi en la dignitat com a valor clau del protagonista. El viatge de Companys és l’homenatge honest a la seva figura que sap mantenir aquesta virtut en l’essència de la narració i estar a l’altura de la història.