17/08/2019

Deixeu les passatgeres en pau

2 min

Pròxima estació és una altra de les estrenes de l’estiu de TV3. El periodista i fotògraf Enric Lucena recorre la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat retratant i entrevistant la gent que hi viatja. El programa acompleix certes funcions de servei públic mostrant una de les grans infraestructures de transport del país, donant-ne a conèixer la història, el seu funcionament i els trajectes. Si l’any passat vam descobrir l’aeroport del Prat, aquest estiu toca la xarxa ferroviària. El programa s’assembla molt al Passatgers que fa catorze anys Matthew Tree va presentar a la mateixa cadena.

A Pròxima estació cada episodi gira al voltant d’un tema central. En el segon es parlava de l’amor, i Enric Lucena va trobar un personatge que és el paradigma d’un espècimen molt habitual als trens i que les dones, malauradament, coneixem molt bé: “Ha convertit la línia Llobregat-Anoia en el seu Tinder particular”, deia el presentador. El noi li va assegurar que al tren havia conegut més de quaranta dones i Lucena es va interessar pel seu mètode d’acostament. “Soc molt enrotllat i sobretot tengo conversación ”. Lucena li demanava: “Recomana’m frases que jo pugui dir a una persona perquè no em rebutgi d’entrada...” I ell responia: “La seguretat en tu mateix és molt important. Li pots dir que té els ulls molt bonics... [...] El primer que li pregunto és si té xicot. Y si me dice que sí, no me rindo. Aleshores li pregunto si el seu nòvio és bona persona, si te cuida, si te hace esto, si te hace lo otro... Si porta més de cinc anys no me rindo, perquè si el nòvio és un tres i jo soc un deu en persona, no me rindo ”. Lucena va acabar aquí la conversa amb un somriure i presentant-lo com “el Casanova de Sant Boi”.

Però, en realitat, l’individu que vam conèixer no tenia res a veure amb l’amor. Algú que presumeix d’haver conegut més de quaranta dones al tren, que hi interactua amb seguretat, que els comenta l’aspecte físic, que les interroga sobre la seva vida personal i que no es rendeix té un altre nom: assetjador. I les dones que ens hem passat molts anys agafant el tren cada dia sabem molt bé el pa que s’hi dona quan tens la mala sort d’ensopegar-hi. I no és gens agradable. Les estacions de tren i els vagons són un dels espais on les dones, massa vegades, se senten desprotegides davant d’aquests individus. Bàsicament perquè tens poques alternatives de moviment i aquests individus ho saben. I hauria estat bé que el programa, en comptes de barrejar això amb l’amor i lligar, ho hagués dit pel seu nom. Però suposo que, en un programa de promoció de la xarxa ferroviària, tot ha de ser bonic i això no s’explica. Ja que Lucena està disposat a fotografiar els passatgers, estaria bé que el retrat fos fidel. Perquè es tracta d’un tipus d’usuaris molt característics que poden convertir el viatge en un autèntic infern. I de dones que poden explicar experiències d’aquest tipus n’hi ha per parar un tren i omplir uns quants programes.

stats