25/01/2013

Deu anys de 'Valor afegit'

2 min

El programa d'economia de TV3 va celebrar l'aniversari amb un exercici interessant utilitzant el seu propi material televisiu. Va recuperar tres temes claus de la dècada i en va fer una comparativa amb el moment actual. El panorama econòmic entre el 2003 i el 2013 és absolutament oposat, sobretot pel que fa a l'endeutament de les famílies. Van començar pel primer reportatge emès. Es tractava de decidir què fer amb 25.000 euros d'estalvi. Recuperaven testimonis i assessors que, curiosament, també havien patit canvis. Xavier Queralt, com a director territorial del BBVA-Unnim, en l'actualitat ja aglutina en una sola entitat el que abans n'eren quatre de diferents. Això ens beneficiava, deia. Què ens han de dir, oi? El segon reportatge se n'anava a l'altre extrem crematístic: ¿té sentit avui dia plantejar-se l'índex de felicitat com un indicador econòmic? Van recuperar l'aventura d'una parella d'executius que fa anys van decidir abandonar el seu alt i intens nivell de vida per muntar un restaurant. Valor afegit els preguntava si aquesta inversió en satisfacció personal havia acomplert les seves expectatives. Sense vendre-ho com una situació idíl·lica van mencionar un terme clau: la sensació de llibertat. Un concepte importantíssim que sovint s'oblida en parlar d'economia. Finalment, ens van sorprendre recuperant les difícils relacions que sempre hi ha hagut entre el progrés econòmic i la sostenibilitat planetària. En aquest sentit, hem fet pocs progressos. Però el resultat va ser un exercici curiós i que perdia els complexos que sovint té l'economia de recuperar les afirmacions del passat. El millor de tot és que no es va caure en el populisme dramàtic ni el pessimisme econòmic que tant rèdit mediàtic dóna. Hauria estat massa fàcil. Ni tampoc a demostrar que van ser endevins de res. Hauria estat absurd. El missatge-resum de la dècada va ser de flux constant de canvis i de capacitat d'adaptació.

stats