La Diada i les coses de la perifèria

Crítica de TVLa Diada televisiva va començar dilluns al vespre amb el missatge institucional del president Quim Torra, un discurs que, pel que fa a la imatge, tenia un fet destacable: no existia context visual més enllà del pla mitjà del president. Mediàticament, es posava èmfasi en el valor de la paraula i no pas en l’entorn ni en l’emissor.

Més tard, els actes oficials del Palau de la Generalitat, retransmesos per TV3, van ser gairebé hipnòtics. Una posada en escena creada i dirigida per Lluís Danés, que continua fent honor a la sensibilitat estètica i emocional, a la subtilesa i al bon gust, però també al sentit de l’espectacle i a la compenetració de gèneres i llenguatges audiovisuals. Danés va saber crear un acte que va funcionar en directe des de la mateixa plaça i en la retransmissió televisiva. El videomapping sobre la façana del Palau combinada amb els elements a l’escenari i sincronitzat amb l’espectacle musical va ser potentíssim. Les definicions de llibertat escrites pels presos polítics projectades a la paret i les cites dels exiliats van ser d’una càrrega emotiva trasbalsadora.

Màrtirs catalans

L’ofrena floral al monument de Rafael Casanova sempre és més entretinguda des dels canals estatals. En aquest sentit, l’acte va tenir dos grans màrtirs catalans. A Espejo público, el delegat a Madrid d’aquest diari, Dani Sánchez Ugart, va haver de debatre sobre la Diada i l’exhumació de Franco amb dos tertulians de pedigrí exquisit: el torero Fran Rivera i el cantant José Manuel Soto. A Telecinco, Pere Mas va exposar-se a les envestides d’Eduardo Inda, el col·laborador predilecte d’Ana Rosa Quintana. La frase del matí d’Inda va ser: “ A mi lo que me gusta es que los monigotes estén en la trena ”. L’anècdota va arribar quan Mayka Navarro, des del costat del monument, va fer-li una broma a la presentadora: va mostrar com una associació andalusa portava un tapís de flors amb les inicials “ANA” enmig de la bandera verd-i-blanca. L’acrònim coincidia amb el nom de la presentadora i, en comptes d’entendre la broma, va menystenir el grup de catalans que feien l’ofrena, com si fossin una cosa residual.

A TVE, a Los desayunos, que presenta Xabier Fortes, hi estaven convidats la directora d’aquest diari, Esther Vera; l’escriptor Sergi Pàmies, i l’analista Andrea Mármol. Fortes va presentar-los amb una paraula simptomàtica: “Les vamos a pedir que echen una mirada distinta y periférica a lo que es la política estatal”. Perifèrica. La paraula, si bé no semblava tenir mala intenció, sí que connota una segona categoria, una certa especificitat marginal.

Tant Antena 3 com Telecinco van evitar fer evident l’escassa capacitat de convocatòria de Ciutadans en el seu acte matinal. La feina era dels càmeres per tancar el pla i dissimular la manca de quòrum. A La Sexta, Antonio García Ferreras va entrevistar Albert Rivera i no li va preguntar pel fracàs d’assistència.

El ridícul de 8TV

Sorprenentment, la cadena del Grupo Godó va passar olímpicament de la manifestació. Tota la tarda la van destinar a l’emissió de la pel·lícula apocalíptica Huracán categoría 6 mentre més d’un milió de persones eren a la Diagonal. És la prova definitiva que el múscul informatiu de la cadena se l’ha endut el vent.

Per contrast, a RTVE el nou organigrama i l’arribada de Rosa María Mateo es va notar. El canal 24h va oferir, de manera permanent, imatges en directe en un requadre de la pantalla i va fer múltiples connexions amb la Diagonal, entrevistant els assistents a la manifestació. El Telediario va ser impecable migdia i vespre. En el terreny informatiu, però, el màster de la ministra Montón i la seva dimissió van anar devorant, a les diferents cadenes estatals, l’espai informatiu de la Diada.

L’estratègia de TV3

La televisió pública de Catalunya va estar a l’altura del que exigeix la festa nacional del país. Aquesta vegada, l’estratègia d’una Diagonal atapeïda de samarretes color corall funcionava visualment per la pantalla. El senyal en directe de la manifestació comptava amb la col·laboració d’unes càmeres de l’ANC (convenientment indicat en pantalla) per oferir els plans aeris més fastuosos. L’onada sonora va ser difícil de visualitzar. L’infogràfic de la cadena en pantalla per indicar sempre el tram que enfocaven va ser clar, net i efectiu. Lídia Heredia al matí, i Raquel Sans, Ariadna Oltra i Carles Costa a la tarda van oferir una transmissió honesta. Crida l’atenció que alguns redactors encara gosin entrevistar nens a la manifestació. És aquella decisió periodística que sempre acaba jugant en contra de TV3 si l’aprofiten els de sempre.

Al vespre, abans del Telenotícies, va arribar el torn de la tertúlia d’anàlisi amb la inestimable presència de Jordi Cañas, l’exdiputat de Ciutadans, enfadat com sempre. Un bany de realitat per als manifestants quan arribaven a casa i posaven la tele. Un detall va cridar l’atenció durant la manifestació: realització va evitar mostrar les autoritats polítiques i va prioritzar sempre el moviment popular. Això es va fer encara més evident en l’hora clau. De 17 h a 17.30 h ni rastre en pantalla de cap polític.

No passava el mateix a La Sexta. La cadena va oferir en directe la manifestació, però en tot moment es van centrar a entrevistar polítics de tots els partits i càrrecs de tota mena. És curiós. Després passa a la inversa: TV3 no n’ensenya cap i se la titlla d’emissió polititzada i, en canvi, La Sexta no para d’entrevistar-ne i aleshores se’n diu plural. Deuen ser coses que s’han d’aguantar per ser de la perifèria.