Dormity, segona part

Fa dies vam parlar en aquesta columna de l’anunci de Dormity que havia impactat la sensibilitat dels espectadors. Ens preguntàvem què hi havia darrere d’aquesta marca per sotmetre’ns a aquesta publicitat inquietant. Per sort, a TV3 hi ha l’excepcional Valor afegit, el programa d’economia que ens descobreix les bambolines de moltes empreses catalanes i ens revela la mentalitat dels seus propietaris.

Dimecres era el torn de Dormity i ens van explicar la història de David Sánchez, l’amo (juntament amb la seva dona) de la marca de matalassos. Sánchez va començar de petit repartint els matalassos que els seus pares venien al mercat dels Ocellets de l’Hospitalet de Llobregat. Ell va continuar el negoci amb la il·lusió del tracte amb el client que li van ensenyar els progenitors i amb la voluntat de fer créixer sempre l’empresa. Ara les seves botigues són presents a totes les ciutats de Catalunya de més de quaranta mil habitants i ven uns cent quaranta matalassos diaris. El 2015 preveu facturar vint-i-quatre milions d’euros i ha invertit un milió i mig en una fàbrica pròpia. Té previst expandir-se a Espanya i a Europa l’any que ve. David Sánchez és un self-made man que no ha passat per les grans escoles de negocis. Ara el conviden perquè hi doni conferències. Gràcies a Valor afegit vam descobrir un home proper i senzill que basa el seu èxit en la il·lusió i la prudència: reinvertint beneficis i que els números no comprometin mai el model d’empresa. Vam trobar a faltar, això sí, que preguntessin a David Sánchez per les campanyes publicitàries de Dormity. Sobretot per l’última. El hit publicitari dels darrers mesos. Ens hauria agradat saber els detalls d’aquesta peculiar manera de donar-se a conèixer entre els seus consumidors.

Disculpeu que reprodueixi les virtuts empresarials d’aquest home i sembli un acte més de propaganda. No tinc cap intenció de canviar-me el matalàs. Però és que després de veure l’anunci espantós de la senyora exuberant, no hauria dit mai que darrere d’aquesta marca hi hagués aquesta història. I aquí és on vaig a parar. En una tele blasmada pels continguts frívols, intranscendents, vergonyosos i maniqueus és molt agraït trobar-hi finestres que s’obren a realitats interessants del teu entorn, modifiquen les percepcions i aporten informació. L’anunci de Dormity continua sent un horror però el periodisme ben fet ha aconseguit que el malson d’aquella imatge es converteixi en el somni de més tele com aquesta i amb més audiència.