25/10/2011

Évole reinicia el diàleg

2 min

Jordi Évole ha tornat aquest cap de setmana al País Basc per gravar a cuita-correntsReiniciando Euskadiper aSalvados. Un exercici periodístic sensacional per la seva capacitat d'establir arguments de diàleg i per la immediatesa amb què s'ha dut a terme. ASalvadosdominen el llenguatge televisiu isaben aplicar-lo en estat d'emergència.

Com sempre, bon nivell de producció: Basagoiti, Anasagasti, Otamendi, Eguiguren... Hi va faltar la veu de Bildu o de l'esquerra abertzale. És cert que hi ha Martxelo Otamendi, però un periodista no hauria de suplir o compensar les veus dels que han d'exercir la tasca política. No dubto queSalvadoshagi buscat les fonts, però sense elles el reportatge queda una mica coix.

Évole va trobar en Anasagasti algú mésfolloneroque ell quan aquest li cita el rei Joan Carles i a Franco en el seu paper en el conflicte basc. El periodista va passar-ho per alt amb una rialla però l'honora haver inclòs el comentari. Tampoc va burxar gaire quan el socialista Eguiguren no va voler parlar de la seva polèmica amb el lehendakari. Però l'exercici que fa Évole no és tant d'aprofundir com d'evidenciar. En les entrevistes Évole està molt pendent del discurs per fer notar les estratègies dialèctiques que sovint impedeixen l'acostament. Évole és un detector constant d'irregularitats i detalls: des de les portes de ferro de la seu del PP, la inflexibilitat d'una víctima d'ETA, la paraula (clau) que falta en la primera versió del discurs de Rajoy, els abundants SMS d'Anasagasti a Urkullu, fins a qüestions més emotives i colpidores de les negociacions d'Eguiguren amb ETA. Tot això retrata molt bé el rerefons d'un país. Fins i tot es fixa en la poètica d'un home penjant unGuernicaal carrer. Picasso va dir que la pintura no estava feta per decorar una habitació, sinó que era un instrument de guerra ofensiu i defensiu contra l'enemic. M'agrada que Évole hagi entès la televisió de la mateixa manera.

stats