Genolls de gel
Dimarts al Sense ficció de TV3 vam veure Perseguint el gel, un documental basat en el treball fotogràfic de James Balog. Consistia a plantar vint-i-cinc càmeres en les glaceres més antigues d’arreu del planeta. Fotografiaven el paisatge cada hora durant tres anys. El projecte servia per demostrar visualment els efectes del canvi climàtic en les àrees glaçades del planeta. Balog era força reticent a creure’s les teories catastròfiques de l’escalfament de la Terra fins que ell mateix va comprovar amb una fotografia com havia degenerat un paisatge de l’Àrtic. Perseguint el gel relata la lluita de Balog per dur a terme aquest projecte i conscienciar la humanitat del greu problema de l’augment progressiu de diòxid de carboni. Pel que veiem en el reportatge la idea era bona però molt complicada d’executar. El projecte s’allarga durant anys i Balog no només ha de batallar contra les dificultats que li posa la natura sinó contra la tecnologia i contra ell mateix. Balog acaba plorant davant d’una de les vint-i-cinc càmeres espatllades a molts graus sota zero. És com si el mateix planeta es resistís a acceptar la seva pròpia degradació impedint que se n’obtinguin proves. Balog persisteix en el seu objectiu fins a l’extenuació, clavant càmeres en llocs insòlits, penjant-se de parets glaçades per captar la fragilitat de les grans geleres però també l’espectacularitat d’un paisatge que està desapareixent. Afrontarà ventades i s’obrirà camí entre la neu per obtenir els resultats que han gravat les seves càmeres. A mesura que veiem com avança el projecte fotogràfic observarem com pateix l’autor, i és que Perseguint el gel té una part molt important d’egocentrisme. Balog necessita plasmar el seu propi esforç titànic i fer pública la seva desesperació. Cau en una mena d’obsessió narrada pels seus familiars. Balog explica el mal de genolls que pateix, les quatre operacions que li han fet i com desatén els consells mèdics que li prohibeixen fer esforços físics per culminar el seu projecte. El fotògraf està obsedit a fixar la memòria del paisatge i a utilitzar la imatge per despertar consciències. Els resultats són reveladors: Balog capta escenes sorprenents del desgel i transformacions funestes del paisatge gràcies al seu experiment. Paral·lelament, la seva dèria i l’angoixa pel canvi climàtic es van accentuant. Igual que Superman a la pel·lícula va volar a tota velocitat al voltant de la Terra per tornar enrere en el temps, Balog és una mena d’heroi improvisat que amb una càmera de fotos intenta aturar en va un destí tràgic.
