Griso visita Jordi Cuixart
Susanna Griso anunciava dilluns a Espejo público que havia visitat Jordi Cuixart a Lledoners. Un rètol a la pantalla anunciava l’entrevista: “Susanna Griso entrevista en prisión al exlíder de Òmnium Cultural después de conocer que se enfrenta a una pena de 17 años solo por rebelión, en unos momentos”. Al programa no s’han assabentat que Cuixart continua sent el president d’Òmnium, reelegit mentre era a la presó, i que d’exlíder no en té res. El més esperpèntic eren les il·lustracions per amenitzar la informació, uns dibuixos en tons grisos a l’estil d’aquells que es fan en els judicis, per reproduir la visita de Griso a la presó. Per exemple, el dibuix de la presentadora molt afavorida i somrient recollint el DNI al control d’accés o caminant per un passadís de la presó al costat d’un funcionari i amb una porta de barrots al darrere. Molt evocador. També una imatge d’ella conversant amb Cuixart, cara a cara, sense cap vidre ni entorpiments físics entre ells dos. Poc a veure amb la realitat, intueixo.
Després dels fragments d’entrevista, Griso va accedir a una petició de Cuixart: mostrar les imatges d’ell i Sànchez damunt del cotxe amb els subtítols corresponents, enviant als manifestants un missatge pacífic i demanant dissoldre la concentració, perquè no les emeten mai.
Tot i que és lògic i comprensible que Cuixart rebi tants mitjans com vulguin per poder reivindicar la causa dels presos polítics, la seva innocència i com se’ls han manllevat els seus drets, és delirant veure-ho en un dels programes que més han distorsionat la imatge de tots els empresonats, titllats diàriament de colpistes i delinqüents. Un programa que ha convertit el conflicte en espectacle, que ha crispat els ànims de la gent i ha provocat l’animadversió contra el sentiment de catalanitat, que ha donat una visió de l’independentisme violenta i intolerant, però ara li fa el favor a Cuixart de posar la imatge que volia (trenta segons) i així Espejo público podrà justificar l’equidistància periodística amb el Procés. A continuació, Griso va entrevistar la consellera de Justícia, Ester Capella. La consellera, al final, va fer-li un toc d’alerta: “Nos hizo trampa porque grabó en el tramo que hay desde la puerta de entrada hasta la puerta del centro penitenciario y usted sabe que esto no se puede hacer”. Griso, amb cara de trapella i somrient, li va contestar “Nadie me lo impidió”, i després va acceptar l’estirada d’orelles. Amb la queixa, els tertulians es van tirar a sobre de Capella fent escarafalls: “¡Uy! ¡Tan legalistas y tan reglamentarios con unas cosas y luego ellos dan un golpe de estado y están violando la ley en España y esto no les ofende!” Un acte de cinisme televisiu en tota regla. Griso incompleix les normes penitenciàries només per gravar-se a ella mateixa, sense pensar que el seu gest podria suposar un perjudici per al president d’Òmnium en el seu règim de visites.
Ara bé, a nivell televisiu cal preguntar-se: ¿la imatge que va demanar Cuixart per demostrar la seva innocència formarà part del relat a partir d’ara o quedarà com un regal puntual d’agraïment per la visita que ja no ensenyaran mai més?
