Higgins, descansa en pau
Ha mort l’actor John Hillerman, en Higgins de la sèrie Magnum que vam veure a TV3 a partir del 1985. Cent cinquanta-vuit capítols amb el detectiu privat més guapo i entranyable de la història de la televisió. En Higgins era un secundari. Però era l’antagonista per excel·lència d’en Thomas Magnum. Mentre el detectiu representava el desordre, el caos, la improvisació i els mètodes menys ortodoxos, en Higgins era la disciplina, l’organització, la jerarquia i la pulcritud. El majordom que complia ordres d’un misteriós Robin Masters era imprescindible perquè en Magnum tingués més recorregut com a personatge. Sempre va planar el misteri de si en Higgins era l’ alter ego d’en Masters, a qui no vam arribar a veure mai. La relació entre els dos protagonistes es va anar estrenyent, fins a establir una mena de vincle paternofilial. En Higgins exhibia resignació i indulgència envers l’inquilí de la casa de convidats. I en Magnum desenvolupava una trapelleria burleta envers el majordom. En Magnum (i la seva veueta ) trencava els esquemes del prototip de detectiu de l’època: shorts, camisa hawaiana i cabells despentinats. Mentrestant, l’enclenxinat Higgins, baixet i rodó, duia uns conjuntats uniformes amb certa estètica militar, marrons o caquis. La camisa per dins dels pantalons, que li arribaven fins a mitja panxa. En Zeus i l’Apolo, els dòbermans agressius i obedients, compensaven l’aparença beata del personatge. “ Oh my God! ” era l’expressió que pronunciava gairebé a cada episodi, sovint per la desesperació que li provocava en Magnum. Amb el doblatge de TV3 no s’apreciava, però John Hillerman, que era de Texas, va aprendre l’accent anglès escoltant com Lawrence Olivier feia de Hamlet. Aquella peculiar vocalització en la versió original feia encara més singular el personatge. La sèrie plantejava un fet curiós. A en Higgins se li coneixien més amigues que a en Magnum. Les visites esporàdiques de senyores crepades, castes i elegants eren freqüents. La més habitual era l’Agatha, que s’adaptava a les aficions més selectes del seu company i hi compartia jugades de cartes al meravellós jardí. A en Magnum li agradaven aquelles visites perquè aquelles amigues, de gran personalitat, anul·laven sovint l’autoritat que en Higgins exercia en aquella mansió.
Cap altre paper de John Hillerman al cinema o a la televisió va tenir tant èxit com en Higgins. De fet, un cop acabada la sèrie, una empresa hawaiana d’aperitius selectes, Mauna Loa, el va contractar perquè anunciés, durant anys, el seu producte estrella: les nous de macadàmia. Havia quedat tan encasellat en el personatge del majordom que recomanava l’aperitiu des de l’experiència i l’abnegació que havia demostrat al llarg de vuit temporades al servei de Robin Masters. Gràcies per tants bons moments televisius, Higgins. Descansa en pau, John Hillerman.
