Ha arrencat la tercera temporada de Homeland en obert a Cuatro. Van començar amb un doble episodi i encara no hem vist el Brody. Però el millor de la nova etapa és comprovar que els guionistes continuen demostrant poca compassió envers les emocions dels espectadors. Tant els hi fa els afectes i les simpaties que hàgim establert amb els personatges, els és igual si destrossen les nostres expectatives, se'ls en fot carregar-se trames que ens motivaven. En el fons, el que ens atrapa de Homeland és la capacitat de capgirar les nostres previsions. Des de la primera temporada han jugat amb el permanent desconcert de l'espectador. I aquest desconcert no deixa de ser una metàfora de la por d'un atemptat terrorista. La ficció ens porta a uns Estats Units amenaçats pel jihadisme i la manera de transportar aquesta sensació d'inseguretat a l'altra banda de la pantalla és fer-ho a través d'aquesta fragilitat de vincles amb les trames. Mai hem tingut clar qui són els bons i qui els dolents, qui té raó i qui s'equivoca, en qui podem confiar i de qui hem de dubtar. Com a espectadors estem sempre en el mateix punt que els personatges: torbats. L'únic que suposem que juga amb avantatge és el dolent, però mai sabem qui és. I, a partir d'aquí, si sou ultramegahipersensibles amb els spoilers , atureu la lectura. Aquesta tercera temporada comença amb una Carrie altra vegada molt fràgil, un Brody absent i un Saul irreconeixible. També ens generarà confusió el Peter Quinn, l'analista amb pocs escrúpols de la CIA, que demostra una ambivalència estranya. Té un punt de partida desolador: la calma tensa després d'un atemptat i amb atmosfera de pudor de socarrim. I uns Estats Units amb els serveis secrets escapçats i sota mínims. Ens obsequien amb una matança de la CIA una mica pel·liculera que sembla feta per distreure'ns una mica i guanyar temps narratiu. Veiem a l'inici instants de vida privada d'alguns personatges que, si bé són menys interessants, reforcen aquest clima de com el terror i la tensió política té conseqüències en les esferes més domèstiques: la discussió de parella del Saul sembla un detonant d'algunes decisions del personatge. I no perdem de vista els drames d'adolescent de la filla del Brody. L'inici de la tercera temporada té un ritme lent que implica que li falti una mica de força dramàtica i la tensió a què ens tenia acostumats. Però alerta perquè, coneixent les estratègies dels guionistes, és evident que només estan agafant embranzida per tornar-nos a deixar en estat de xoc. Sobretot perquè acaben de renovar una quarta temporada.
