L'únic programa que ahir va connectar en directe amb l'entrada de la infanta Cristina als jutjats de Palma va ser l'especial matinal de Al rojo vivo. Antonio García Ferreras va voler transmetre a l'espectador una impactant sensació de cobertura mediàtica. Va partir la pantalla en quatre parts: en una connectaven amb l'aeroport de Barcelona; en dues, amb diferents punts dels jutjats de Palma, i en la darrera, el plató amb ell dirigint l'espectacle. La redactora de Barcelona va connectar només per dir que la infanta hauria embarcat a les vuit del matí, però que no l'havien vist. Finalment, a les 09.46 h va arribar el moment de l'entrada. García Ferreras va narrar el que ja vèiem: "Sonriente, muy tranquila, ha saludado a los periodistas y el aspecto es de serenidad ". Marcava la transcendència del moment: "Es la primera vez en la historia que una hija del Rey tiene que declarar ante la justicia ". Ferreras apuntava: " Yo a Urdangarin lo veía mucho más tocado... Estaba como más descompuesto. Como si el trance fuese mucho más duro para él ". L'experta en la casa reial Carmen Enríquez (que lluïa una corona de brillants a la solapa de l'americana) precisava: " Y él miraba al cielo. En cambio ella ha saludado porque es una señora bastante bien educada y saluda cuando entra en los sitios ". García Ferreras donava dades transcendents: "La infanta Cristina ha dado 15 pasos ". No paraven de posar en bucle les imatges de l'entrada de la infanta, que duraven dotze segons, per fer-ne interpretacions. A partir del migdia, Al rojo vivo va continuar amb l'especial. García Ferreras va partir en dos la pantalla per fer la comparativa. A cada costat de la tele Urdangarin i Cristina entraven als jutjats per comparar l'instant: "Yo creo que el lenguaje corporal... vamos... El rostro de Urdangarin estaba absolutamente desencajado. Ni una sola sonrisa ". El morbo de la tertúlia el centrava el fet que la infanta hagués de declarar en presència d'un retrat del seu pare penjat a la paret: " Tendrá la mirada del rey clavada ", " Es surrealista ", " Es que no es su padre, en esa foto es el jefe del Estado ", " Hombre... emocionalmente es chocante... " Molta cobertura però una flagrant pèrdua de temps en els detalls inútils. La revista satírica Mongolia tenia més informació que ells del que passava dins dels jutjats. Parafernàlia televisiva formal però poc contingut. García Ferreras insistia: " Es la imagen del año. La justicia es igual para todos ". Veient el judici paral·lel que ja fan els mitjans, això últim està encara per demostrar.