Dijous a la nit van fer un vídeo musical per concloure el programa Especial consulta, dels serveis informatius de TV3, que presentava Ariadna Oltra. Sobre imatges d'arxiu a càmera lenta de les últimes manifestacions per la independència sonava Camins de Sopa de Cabra. Era la versió d'Amaral, que té un punt més de dramatisme. La lletra, com moltes de les que ha escrit Gerard Quintana, és preciosa i té aires d'himne. L'èxit de la cançó rau en el fet que el relat és prou eteri perquè cadascú se la pugui fer seva. És fàcilment adaptable a les necessitats emocionals íntimes de cada instant.
Camins la van utilitzar subliminarment com una al·legoria d'aquest procés d'avançar cap a la independència. Es van carregar l'estrofa que els complicava la metàfora: allò de les parets de l'amor i els ocells de foc va anar fora. No quadrava. Però el "Mai no és massa tard per tornar a començar" semblava fet expressament. Amb el "Camins, somnis i promeses" sortia una munió de gent aixecant les lletres majúscules que deien "INDEPENDÈNCIA". Tot en slow motion, que amb les notes suaus et pretenia fer caure la llagrimeta. En el trosset instrumental deixaven de fons els crits unànimes de la multitud de la manifestació de l'Onze de Setembre del 2012. El súmmum de la metàfora va ser amb el "Mai no és massa tard per sortir a buscar el teu tresor". En l'instant que diu "tresor" la imatge mostra una pancarta de la manifestació que explica: "Ens roben 60 milions euros/dia. Independència = N€c€ssitat". Molt oportú. Amb la següent estrofa, cada vegada que es deia "Camins" vèiem les riuades humanes de la Via Catalana. I van quadrar el "Vora les estrelles" amb un conjunt d'estelades onejant sinuosament, com si ballessin al ritme de la cançó. Finalment, amb els "Camins que ara són nous" van mostrar una platja deserta on hi havia una estelada gegant dibuixada a la sorra mentre l'acaronaven les onades del Mediterrani. I a sobre, per tancar programa, un logo gegant de TV3. Molt bonic. Però gens propi dels serveis informatius de TV3. El llibre d'estil de la tele pública especifica sobre el tractament de manifestacions i expressions cíviques: "N'informem sense prendre partit". També: "Actuem amb imparcialitat i neutralitat i respecte al pluralisme". Un vídeo musical amb aquesta al·legoria però en un sentit unionista en una televisió pública espanyola ens hauria exaltat. Sorprèn que en un moment tan delicat, en què des d'Espanya s'exerceix un control ferotge de qualsevol patinada de TV3, ningú en tot un equip tingués en compte aquest excés partidista i dramàtic. Qui va prendre la decisió o no sap quin és el valor audiovisual d'un vídeo musical (l'enaltiment emocional d'unes circumstàncies) o no en té ni idea de quins són els límits informatius d'una televisió pública.
