El rei Joan Carles i el llibre d’estil de TV3

Aquest diumenge a la nit TV3 emetrà El virus de la corona, l’excel·lent reportatge fet pel programa 360º d’ETB, la televisió pública basca. L’equip, que ja havia dut a terme treballs d’investigació periodística sobre l’opac sistema de finançament de la casa reial, aquesta vegada va una mica més enllà coincidint amb les investigacions de la Fiscalia suïssa i el Tribunal Suprem espanyol sobre possible frau fiscal i blanqueig de diners. El virus de la corona compta amb una exclusiva informativa molt important que, per variar, no ha tingut cap impacte en les televisions espanyoles. 360º, amb Eider Hurtado al capdavant, va aconseguir una entrevista amb Corinna Larsen, l’examant del rei Joan Carles, en què els assegura que des de fa vuit anys està patint amenaces de mort, coaccions, robatoris de documents i espionatge que implicarien l’Estat i que la casa reial no fa res per aturar. La llàstima és que l’entrevista amb Corinna no sigui presencial, ni tan sols hi ha l’àudio enregistrat. Les seves declaracions apareixen com una transcripció en pantalla, un fet que resta força televisiva a la gravetat de la revelació.

Segurament es tracta del reportatge més valent que s’ha fet a la televisió sobre els mètodes que, des dels anys vuitanta, utilitza la casa reial per finançar-se. El virus de la corona ordena molt bé la informació, explica els entramats de societats i comptes en paradisos fiscals i aclareix per què l’Estat protegeix el monarca contravenint els valors democràtics.

Tots els testimonis entrevistats a El virus de la corona estan alineats a l’hora de denunciar el finançament fraudulent de la casa reial. No hi ha ningú que intervingui per defensar la monarquia o justificar les operacions econòmiques. I, malgrat tot, es tracta d’un reportatge honest, sòlid, coherent, rigorós i acurat. Per aquest motiu és lògic que TV3 hagi decidit comprar-lo a ETB i emetre’l.

És curiós. Quan la direcció de TV3 va justificar la no preparació d’un reportatge sobre Jordi Pujol, va argumentar que era perquè el cas estava sub iudice i, a més, no s’ajustaria al llibre d’estil de la cadena: “El llibre d’estil marca que en els programes hi ha d’haver contrast. Jo crec que tant els documentals com els reportatges tenen l’obligació d’oferir-ne. I quan en un tema la part principal, perquè és la part involucrada, la part acusada, no vol parlar, i alguns elements que estan al seu voltant tampoc, perquè tot això encara està sub iudice i encara no s’ha fet el judici, podríem incomplir el llibre d’estil”. Amb El cas Rosell, Vicent Sanchis va emparar-se en la mateixa raó: “Si fos per mi, no l’hauria emès en cap cas perquè no compleix amb el llibre d’estil de TV3, que diu que és fonamental donar veu a totes les parts”. Sembla que en el cas del rei Joan Carles aquest factor no ha sigut important. Deu ser que a Vicent Sanchis li passa com a Groucho Marx amb els seus principis, que té un llibre d’estil però que, quan li convé, resulta que també en té un altre.