29/09/2018

Josep ‘after hours’ Cuní

2 min

Dijous, el periodista Josep Cuní estrenava a Cuatro un altre dels seus reportatges, aquesta vegada centrant-se en el conflicte Catalunya-Espanya i el Procés, fugint de la clau internacional que ha posat en pràctica en les emissions anteriors.

Per variar, Mediaset va relegar el programa a hores intempestives. Retrato de familias va començar a un quart de dues de la matinada i es va acabar a un quart de tres. Josep Cuní s’ha convertit en un after hours televisiu de Cuatro que, lògicament, el porta a obtenir uns resultats d’audiència paupèrrims congregant els insomnes. A Catalunya, el reportatge va aconseguir 27.000 espectadors, i a Espanya, 99.000. Uns resultats terriblement baixos tenint en compte que el Procés i les tensions que genera acostumen a ser estímuls llaminers a la televisió. Però és que amb Gran Hermano a Telecinco i començant després d’una pel·lícula a Cuatro en una hora tan canalla, allò no hi havia qui ho remuntés.

Retrato de familias era un reportatge d’estructura molt senzilla i plana: Cuní entrevistava un seguit de persones anònimes que oferien el seu punt de vista sobre el Procés. Per tant eren converses fàcils en què Cuní actuava gairebé com un terapeuta silent que demana l’estat emocional dels seus pacients. El mèrit estava, sobretot, en el treball de producció i selecció dels entrevistats. L’habilitat radicava a triar persones que, més enllà d’estar a favor o en contra, oferissin discursos que trenquessin l’estereotip dels independentistes i els constitucionalistes que tradicionalment han potenciat els mitjans. El madrileny instal·lat a Barcelona que està a favor de la independència, el català de la Bisbal d’Empordà que treballa a Galícia i hi està en contra, la dona que de jove votava el PP i ara llueix el llaç groc, l’home no independentista que l’1 d’Octubre va defensar el col·legi electoral de Sant Julià de Ramis perquè estava a favor del dret a votar i de les llibertats democràtiques... Una gamma de grisos que, tot i que sobretot a Catalunya no ens sorprenen tant, sí que trenquen el tòpic de testimonis del Procés que normalment apareixen als mitjans. També buscaven el vincle entre ells, mostrant en alguns casos certes malaurades tensions familiars (fantàstic com la dona catalana del madrileny independentista va carregar contra la família política perquè se sent rebutjada) i, en d’altres, amistats que es mantenien amb sentit de l’humor malgrat la diferència de parers.

Retrato de familias era una mena de reivindicació de la gamma de grisos entre el blanc i el negre i dels matisos del Procés, que mantenia un to explicatiu que està als antípodes de la crispació que busca Mediaset i que era evident que li importava un rave a Cuatro. En tot cas, la cadena el va fer servir com a somnífer definitiu per fer anar al llit els quatre gats que quedaven desperts i no estaven pendents de les acaballes de Gran Hermano.

stats