21/09/2018

Junqueras: una carta per a l’Ana Rosa

2 min

Dijous al matí, a Telecinco, Ana Rosa Quintana arrencava el seu magazín matinal anunciant que Oriol Junqueras, de qui en cap moment va citar el càrrec polític que havia ostentat, els havia escrit una carta en exclusiva. La presentadora anava donant pas a alguns fragments transcrits en pantalla perquè els tertulians els comentessin. La presència d’Isabel San Sebastián valorant les paraules de Junqueras es va convertir en una experiència televisiva difícil d’empassar.

Deixant de banda els comentaris que l’elenc de tertulians feien servir per rebatre les explicacions de Junqueras, el que cal destacar és com ho feien. El més flagrant és que diluïen el fet que era una entrevista. Acabava semblant una carta que Junqueras havia redactat ‘motu proprio’ per la inquietud personal d’escriure a Ana Rosa. No mostraven les preguntes ni quedava clar què se seleccionava i què no. De fet, la carta manuscrita no la vam veure. Alguns fragments transcrits s’introduïen amb vídeos amb evident biaix informatiu. Per exemple, quan entenies que li preguntaven pel conflicte amb els llaços grocs i la violència al carrer, abans del text inserien un vídeo d’independentistes alterats defensant creus o llaços grocs. Però no vèiem els personatges encaputxats amb cúters o vestits amb indumentària blanca inquietant i la cara tapada. Els perillosos semblaven els defensors del groc. I després, a continuació, una veu en off llegia el fragment de carta amb entonació monòtona. No hi havia cap intencionalitat comunicativa en la lectura de les respostes de Junqueras. Mentrestant, San Sebastián insistia en els motius pels quals els presos polítics s’havien de mantenir a la presó. Quan Monedero va criticar que Rivera empoderava els encaputxats quan ell també arrencava llaços grocs, Ana Rosa i San Sebastián se li van tirar a sobre. Ana Rosa va posar punt final al debat: “Gracias a Dios aquí no tenemos la ultraderecha que está imperando en Europa. [...] Cuando es la Diada, los que acompañan a Torra son representantes de partidos de ultraderecha ”.

S’entén que els presos polítics es mostrin sol·lícits a les peticions d’entrevistes a nivell estatal. Però hi ha un problema de desigualtat òbvia: es defensen amb paper i bolígraf en l’àmbit de les trituradores televisives matinals. És impossible que els arguments, matisos i el to siguin apreciats en aquests espais de pensament únic on dissentir només serveix per reforçar les seves idees. En aquests programes no hi ha cabuda per a la comprensió lectora, l’obertura de mires i la voluntat d’escoltar. Ells se serveixen de la catalanofòbia i mecanismes de crispació social com a estratègia mediàtica. L’endemà, per cert, Ana Rosa va dedicar deu vegades més temps a comentar Gran Hermano VIP que al xat privat dels jutges titllant de nazis els presos polítics (i que ella va defensar). Francament, Junqueras i companyia només haurien d’enviar les cartes als llocs que tinguin ganes de llegir-les de veritat.

stats