15/12/2017

L’anunci de la Melero

2 min

L’anunci de La Marató d’enguany, aquell de l’home del carruatge de cavalls que està a punt de caure penya-segat avall, és segurament dels menys emotius fins ara. Té un caràcter més simbòlic i per això ha causat una mica de confusió, sobretot entre l’audiència infantil, que queden impactats per la imatge dels cavalls embogits i després entenen que si et punxes amb una rosa te’n vas de pet a l’altre barri. Llavors, se’ls ha d’explicar el missatge: com un fet intranscendent et pot canviar la vida i, fins i tot, fer que la perdis. La història del poeta Rilke s’ha de conèixer per entendre-ho una mica millor. L’home, molt malalt de leucèmia, es va punxar collint una rosa per a la seva estimada. I la ferida li va provocar una septicèmia que va precipitar un final que ja era inevitable.

És curiós com a l’hora de parlar de malalties infeccioses, fins i tot La Marató ha recorregut a l’al·legoria.

El que és més explícit és la promoció del programa que veurem demà. La presentadora Helena Garcia Melero diu als espectadors: “Hola, soc l’Helena Garcia Melero i això no és cap anunci del 012”. És bo que ho especifiqui, perquè posa més que mai de manifest fins a quin punt és un problema que els periodistes facin anuncis, ja que quan apareixen en imatge per fer la seva feina, l’audiència els associa directament amb el producte que anuncien. Per això les grans marques i empreses busquen periodistes que els publicitin. I per aquest motiu, els professionals dels mitjans públics ho haurien d’evitar. Per tant, la brometa de l’inici de la promo de La Marató no fa res més que confirmar el desastre: que si els periodistes fan publicitat, arriba un dia que han d’especificar que estan treballant i no fent d’homes i dones anunci, perquè es confon l’espectador.

Després, insereixen un pla general de Garcia Melero de només dos segons. Molt subtil, però significatiu. Ella no diu res: només l’ensenyen de cos sencer, caminant, i destaca la seva silueta esvelta una mica a contrallum. I a continuació ella torna a dir: “Vaig començar a treballar a TV3 l’any 1992, l’any de la primera Marató, i des d’aleshores, d’una manera o d’una altra he format part d’aquest projecte”. La Melero ens parla d’ella mateixa com si l’acabéssim de conèixer.

I aleshores ve la gran notícia: ens diu que ens sorprendran amb un gran programa de televisió que inclogui divulgació, recaptació de fons per a la investigació i somriures. ¿De veritat que després de vint-i-cinc anys de Marató ens han d’explicar això tan obvi? Si fa un quart de segle que ho estem veient! Al final li pregunten pel Richard Gere, si també vindrà, i ella sospira embadalida pensant en l’actor. I es tanca l’espot amb la seva silueta fent-se borrosa mentre camina elegantment en un plató en construcció. Més que l’anunci d’un programa solidari sembla una promoció de la Melero.

stats