Dijous el Polònia va fer una exhibició de domini de guió, reflexos i acidesa amb un programa excel·lent. No només per la seva capacitat de fer-nos riure sinó per la destresa evident dels seus responsables en fer una lectura entre línies d’una setmana molt intensa i complexa políticament. També per fer-ho ràpid i demostrant que l’actualitat més recent, de les últimes hores, encara té cabuda en el programa. Exercici televisiu magistral en tots els sentits.

Després, amb el .Cat, vam tenir una mena de déjà-vu inicial amb els protagonistes. Entrevistaven primer Antonio Baños i després Xavier García Albiol. Aquesta vegada Xavi Coral no només comptava amb l’ajuda de Tian Riba per fer preguntes sinó de Neus Tomàs i Toni Aira. Quatre periodistes per a un sol polític. És curiós com Xavi Coral es passa bona part del programa amb els braços ben oberts, recolzats sobre la taula, delimitant el seu espai. Un d’aquests experts en llenguatge no verbal que corren pels platós diria que marca territori perquè no li envaeixin l’àmbit que li pertoca. Les entrevistes van ser amenes i van tenir els seus cops d’efecte. Un d’ells va ser quan van recuperar una crònica sobre un acte de la CUP que Antonio Baños va escriure fa anys a El Periódico, quan encara no formava part del partit. El polític (que no perd la tensió comunicativa que ja va demostrar durant la campanya electoral) se’n va sortir airós i de manera argumentada tot i l’impacte inicial, però la jugada del programa va ser astuta.

El millor moment del .Cat, sens dubte, va ser quan van coincidir Baños amb García Albiol a la taula del plató. L’encert més gran i el van fer durar només sis minuts. La controvèrsia entre els dos polítics va tenir instants de tensió que divertien l’espectador. Veure dos antagonistes discutint amb tanta agilitat i de manera educada és insòlit a la televisió. El punt àlgid va arribar quan el líder del PP va fer l’aposta d’assegurar que abans que comenci la campanya electoral del 20-D Artur Mas ja haurà estat investit amb els vots de la CUP. Baños va respondre a aquest atac de vidència fent broma. Li va insinuar que la seva informació privilegiada potser tenia a veure amb els serveis secrets de l’Estat. Llàstima que no s’hi juguessin res. Aquest desafiament d’Albiol, aquest llançament de guant a Baños fet públicament, de manera voluntària i amb tant d’atreviment, ha de ser un filó televisiu que el .Cat ha d’aprofitar com sigui. La primera setmana de desembre volem que torni el duet polític a la taula de Xavi Coral (i companyia) per veure com acaba l’aposta i qui ha de donar la raó a qui.