05/10/2011

L'èpica d'un plat de mongetes

2 min

Hem passat de la monja a les mongetes. Les tendres. En l'edició d'aquesta setmana del seu programa, l'Albert Om va visitar Miquel Calçada a Syracuse, on està estudiant un màster en administració pública mentre viu una peculiar etapa de reclusió.

El millor moment del programa va ser, sens dubte, l'expedició al supermercat per comprar mongeta tendra i la posterior execució del plat. Per primera vegada a la vida vaig tenir la sensació que per a algunes persones preparar un plat de verdura es pot convertir gairebé en una aventura. L'entrada al súper amb en Miquel agafant la tovalloleta desinfectant per netejar la barra del carro ens va deixar intrigats. L'Albert Om es va quedar astorat davant d'aquell estrany costum que Calçada es prenia com d'obligat compliment, com qui es treu les sabates i es renta les mans abans d'entrar a la mesquita.

Van comprar mongeta tendra. Faltaria afegir-hi l'adjectiu de salvatge perquè talment va semblar que l'anessin a caçar. L'acte de pesar-la i posar-li l'etiqueta va ser gairebé un procediment mèdic. I l'elevada complexitat de la preparació del plat feia que no poguessin concentrar-se en cap altre tema de conversa. Els cinc sentits invertits a rentar, tallar i bullir. Maldestres però voluntariosos.

Extraordinària èpica de dos homes al voltant d'un plat de verdura.

Crida l'atenció que els tres primers protagonistes d' El convidat estiguin vivint una etapa de reclusió personal peculiar. Tant en Quim Monzó, com la Teresa Forcades, com en Miquel Calçada han optat per un aïllament voluntari. Això demostra, sobretot, la bona elecció dels personatges per part del programa. Sabent les futures intencions de Calçada de ser president de Catalunya era inevitable veure el programa com quelcom documental, premonitori. Tot i que va passar molt de puntetes sobre la seva faceta política, va estar bé. Consola saber que el futur president de la Generalitat no es ven per un plat de mongetes.

stats