20/11/2011

L'hora dels espavilats

2 min

En temps de crisi i augurant encara un futur poc prometedor, la televisió no es pot continuar alimentant de més ganduls. Ja no surten a compte els que pretenen fotre's a jeure i xumar de la mamella de la tele per aconseguir fama i calés. Ara toca afilar l'enginy i potenciar la cultura de l'esforç. Com que ja no es pot garantir una carrera musical a ningú, ni la cosa ja no està per vendre discos o pagar acadèmies de ball, l'únic que pot fer la televisió és actuar de plataforma per a espavilats.

Cuatro va estrenar divendres El comecocos, un concurs d'oratòria. Va presentar el càsting final i a partir de demà a la tarda arrencarà la competició. Un plató espectacular, molt vertical, que recorda un circ romà on en comptes de gladiadors hi col·locaran els més espavilats perquè sedueixin amb els seus discursos. Han de convèncer un jurat limitat però curiós: Albert Rivera, de Ciutadans, i Mercedes Milá, que se'l menja amb patates. Presentat per la impecable Ruth Jiménez, ha d'orquestrar un espai farcit per set-centes persones de públic.

Cuatro ho ven com "la revolució de la paraula" i confia que la capacitat de comunicar de sis escollits atrapi l'audiència. Ja ho veurem. De moment, en les proves de càsting vam veure les clàssiques argumentacions d'autobombo. Els concursants es donen a conèixer explicant la seva biografia en clau èpica. Històries d'autosuperació i dramàtiques per emocionar els espectadors i convèncer que es mereixen el lloc. Per ara hem sentit frases del tipus: "Más enseña la necesidad que la universidad" o "Yo tengo la frescura y decir las cosas como son". El jurat els esperona amb temes com "És inevitable la infidelitat?" o els proposa exercicis d'argumentació inútil: "Ens has de convèncer que aquesta pandereta és imprescindible a les nostres vides". Seguirem de prop aquesta iniciativa de donar sortida als espavilats, tot i que els concursants ultramotivats per agradar sempre generen més rebuig que simpatia.

stats