Lídia Heredia i la prova del cotó fluix
Dimarts a Els matins Lídia Heredia va fer una entrevista impecable i molt útil a Raül Romeva. Heredia va començar amb una pregunta per trencar el gel: “¿En una setmana a vostè li ha canviat la vida?”. Un cop fets els preliminars, que marquen el to de la conversa, Heredia va passar a disparar preguntes amb un gran sentit pràctic. Preguntes molt curtes i molt concretes, intentant posar en relleu els aspectes que grinyolen o que no s’acaben de veure clars. Lídia Heredia tenia, en cada qüestió, la voluntat de posar en evidència aspectes abstractes que han quedat com a tòpics del procés independentista, que s’han normalitzat en l’ideari i el llenguatge dels espectadors però que al final desconeixem com s’aplicaran en la realitat més immediata. “Com sabrem que ha guanyat el sí?”, li preguntava a Romeva. I Romeva contestava d’una manera molt pedagògica. Raül Romeva pertany al reduït grup de polítics que s’expressen amb molta naturalitat i demostren una capacitat de concisió d’idees que és d’agrair. Romeva acabava dient: “El sí guanyarà en la mesura que les forces que opten pel sí tinguin majoria”. I quan encara tenia la darrera síl·laba als llavis, Heredia ja li preguntava “Absoluta?”, i l’obligava a concretar. L’entrevista va tenir sempre un fil conductor: repassar la cronologia de la proposta de la llista unitària, observar amb deteniment cadascuna de les baules de la cadena per trobar-hi l’enllaç feble. “¿Per a la comunitat internacional aquestes eleccions valen com el referèndum que no s’ha fet?”, li preguntava, posant en dubte el reconeixement final que tot plegat pot tenir. És útil perquè la resposta és tan important com la mateixa pregunta, que subtilment alerta l’espectador d’un element que cal tenir en compte. Un cop dibuixat el panorama a base de preguntes concretes i d’explicacions molt acurades (Romeva va estar a l’altura del qüestionari), Heredia va passar a preguntar per com afectaria tot plegat el ciutadà. Heredia es va moure sempre en exemples socials i fiscals i va saber fugir de la retòrica més abstracta de l’independentisme, que sovint insufla l’esperit d’expectatives però concreta poc. Hi va haver un moment de molta intensitat, quan Romeva va assegurar que en cas que la llista unitària no fos escollida per majoria ell no seria ni al Parlament. “Però vostès estan proposant un tot o res!”, va exclamar Heredia, sorpresa. “És que és un tot o res! És que és un plebiscit!”, i (poden consultar-ho) es va resumir en essència quin és l’objectiu d’aquesta llista i de les eleccions del 27-S. Lídia Heredia va fer un impecable test periodístic de qualitat i va garantir a l’espectador de TV3 una valuosa informació de servei. És imprescindible que hi hagi entrevistes com aquesta durant tot el procés perquè els ciutadans tinguem clar el punt on ens trobem. És la prova del cotó fluix, que diuen que no enganya.
