Lliçons per a assassinats

Els migdies a La Sexta estan dedicats a Crímenes imperfectos , en què presenten i recreen un assassinat. Aparentment (només aparentment) la gràcia és explicar el procés d'investigació que han dut a terme els científics forenses nord-americans. La pauta és sempre la mateixa: entrevistar el xèrif, els membres del jurat popular, el fiscal, l'advocat de la defensa, els parents de la víctima... Les autoritats són entrevistades davant de banderes nord-americanes o els barrots d'una cel·la, o amb la toga i l'orla a la paret del darrere. Van reconstruint la història inserint el retrat del o la culpable en escenes més aviat domèstiques: imatges del criminal brindant amb xampany al costat de la seva futura víctima, abraçats junts davant de les cascades del Niàgara. La veu en off va narrant la trama. Dijous al migdia, per exemple, explicaven el cas d'una esposa d'un jugador de polo que es va carregar el marit i només li van caure seixanta dies de presó. Música de tensió mentre el narrador va donant detalls. El nivell de precisió és tal que a vegades sembla que donin idees i solucions pràctiques a futurs criminals. Surt un policia i assegura: " Todavía hoy me pregunto por qué lo haría ". La pija assassina (que sigui pija augmenta el morbo del cas) en pateix actualment les conseqüències. Diu el reportatge: " A pesar de su riqueza, Susan sigue estando excluída del círculo social de Hound Country ". I un amic del marit mort explica: " Es una 'persona non grata' en el mundo del polo. No la he visto en un partido de polo desde el incidente. No sería un lugar agradable para ella ". Mentrestant t'ensenyen les extremitats ensangonades d'una suposada víctima. Un forense conclou: "Este es otro caso que demuestra que la cantidad de dinero en el banco resulta más concluyente que la cantidad de pruebas en su contra ". I el xèrif remata: "Por desgracia así es como funciona el sistema ". Sí, i així és com funciona la tele matinal: truculència pura.