04/01/2012

Marco, t'han pres el pèl

2 min

Antena 3 ha estrenat aquestes festes una versió actualitzada de la sèrie de dibuixos animats Marco . Dilluns en vam veure el desenllaç. La gràcia estava a convertir en pel·lícula la història d'un nen que busca la seva mare, que ha marxat lluny a buscar feina. Amb la crisi com a excusa tothom aprofita les històries més dickensianes per fer dobles lectures poètiques. Suposo que el director de la sèrie defensaria la seva aposta dient que es tracta d'una faula televisiva i que, per tant, s'ha permès un seguit de llicències pel que fa al guió perquè funcionés la història. Però francament, havies de fer un esforç titànic per no pensar que el que veies era una presa de pèl. I en tota regla. La mare de Marco (Ariadna Gil) marxa a Benidorm a treballar i deixa els seus fills (sense dir-los res ni acomiadar-se'n) a càrrec d'un matrimoni gran que estima molt els nens. A partir d'aquí els nens fugiran a la recerca de la mare i tots els adults que aniran apareixent són autèntics ninots que actuen sense cap mena de lògica raonable: el munt de persones sensates que es troben amb les criatures de menys de deu anys vagant sols pel món els deixen marxar com si res. Això provoca en l'espectador un estat de desesperació i incomprensió permanent davant l'enredada màxima de la història.

Mentrestant hi ha un assistent social que es dedica exclusivament a creuar mig Espanya i part de l'Argentina perseguint les criatures inútilment. Calcadet a la realitat, vaja. Fins i tot el matrimoni que tenia els nens al seu càrrec evita trucar a la policia, no fos cas que se'ls emportessin a un centre de menors. I tant! Abans prefereixes que morin aixafats per un camió, segur... Per acabar-ho d'arreglar, la versió actual implica que cap dels personatges disposa de telèfon mòbil, fet que esguerraria amb tres segons tota la trama rematadament inversemblant. La crisi ha donat molts arguments televisius, però n'hi ha que també se n'aprofiten per vendre fum.

stats