Mariló, quin fetge que tens...

Dimarts al matí Mariló Montero, presentadora del magazín matinal de La mañana de La 1 acabava l'espai com sempre: firmant un editorial. S'havia filtrat als mitjans que l'assassí mort d'El Salobral donaria els òrgans i això la tenia consternada: " ¿Alguien querría recibir el pulmón, el hígado o el corazón de otro que ha quitado vidas? ¿Pasa algo por llevar el órgano dentro de ti de una persona que ha matado a otros? " Com que la informació es va desmentir, ella va continuar: "Yo no puedo negarles que he sentido tranquilidad al saber que los órganos de este hombre no van a dar vida a nadie, sinceramente. [...] De no tener que responderme que no, que yo no querría esos órganos. No está científicamente comprobado pero nunca se sabe si esa alma está trasplantada también en ese órgano... Salud y suerte!" Montero va expressar així lliurement la seva opinió en un espai que queda clarament delimitat per a aquest ús. De fet, mentre ho deia la seva firma apareixia en pantalla. Res a dir. El que clama al cel és que aquest sigui el nivell. Tot i que ahir ja la van fer matisar, sorprèn com alguns professionals desconeixen el que suposa treballar en una televisió pública. I no em refereixo a mecanismes de control (que és el mal vici) sinó als criteris periodístics i de qualitat. I el dret a expressar-se lliurement no hauria d'anar mai en detriment d'aquests dos valors. Al contrari. L'únic que pot garantir la més absoluta llibertat als mitjans públics és l'exigència meticulosa de criteri professional i de qualitat de continguts. Per competir amb les privades han fabricat un magazín ranci de pepetes polides on la Mariló és la més espavilada i alliçona cada dia una audiència que infravalora. I se li ha escapat de les mans opinant de qüestions ètiques (i esotèriques). TVE es pensa que per competir s'ha de rebaixar a un tipus de públic en comptes d'excel·lir en el criteri periodístic, sobretot a l'hora de triar els seus professionals.