Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Mentides a la xarxa

La MTV ha estrenat programa: Catfish. Mentiras en la red . Un espai televisiu que, de fet, és una seqüela d'un documental. El 2010 Henry Joost i Ariel Schulman van gravar l'experiència de Nev Schulman quan va començar a sospitar que la persona de qui s'havia enamorat a través de la xarxa l'estava enganyant. No era qui deia que era. La joveneta i bonica cantant va acabar resultant ser una mare de família amb una vida dramàtica. Hi ha dubtes, però, de si era un documental de debò o un fals reportatge. Però l'èxit de la producció ha generat un programa de televisió. Ara Nev Schulman es dedica a investigar casos que li envien persones que mantenen relacions a través d'internet. Amb una narració pròpia de docu reality i amb un ús abundant de les noves tecnologies, Catfish funciona gairebé com un Sorpresa, sorpresa . S'explica la història inicial, coneixem el protagonista que fa la demanda d'ajuda i s'inicia la recerca de l'altra part. Es força la trobada i s'evidencia la mentida final. El moment de la decepció, en descobrir la vida real i sobretot l'aparença física autèntica inicialment fa gràcia. En el primer episodi una noia d'Arkansas ja s'està triant vestit de núvia per casar-se amb un xicot model de Los Angeles. Al final, qui s'amaga darrere del príncep blau és una noia obesa que va patir bullying a l'institut. La veritat és que, igual que va passar amb el documental, en molts moments tens la sensació que tot plegat és teatre. Però la MTV busca continguts sobretot en què els adolescents i pseudojoves s'hi puguin sentir identificats. La cadena busca un mirall de la realitat immadura, que disfressa amb una pàtina de llenguatge documental que els adolescents perceben com a qualitat televisiva. Per variar, el programa dóna una lliçó final que busca el penediment del mentider i la rehabilitació a la xarxa. Un programa que vist un, vistos tots. La gràcia sempre rau en el fet que el mentider és decebedor. Una mica com el programa.

Riure, malgrat tot