31/12/2017

M’ha encantat El #MeToo

2 min

El 2017 ha servit per convertir en una mica menys tabús les agressions sexuals i els abusos contra les dones. Va començar Hollywood destapant el que dins de la indústria cinematogràfica era de domini públic: els mètodes terribles de Harvey Weinstein. Una primera denúncia de l’actriu Ashley Judd va servir per obrir la caixa dels trons. I encara ressona. Se n’han conegut més casos: Jeffrey Tambour, Dustin Hoffman, Steven Seagal, James Toback, Mark Halperin, Charlie Sheen, Kevin Spacey, Louis C.K., Roy Price, Roy Moore, R. Kelly, Brett Ratner, Jeremy Piven... S’ha posat de manifest la impunitat i freqüència amb què s’agredeix les dones. I molts agressors s’han sentit en el punt de mira. S’ha evidenciat que aquestes situacions no s’han de normalitzar, com s’havia fet fins ara.

El #MeToo ha servit perquè arreu del món se’n parli i més dones hagin explicat els casos que han patit: s’han publicat articles, s’han fet reportatges, s’han buscat víctimes perquè expliquin les seves històries. Cal insistir-hi: no passa només a Hollywood. Passa també aquí i en tots els àmbits, no només les actrius ho pateixen. I, sens dubte, el fenomen serà útil perquè les noves generacions sàpiguen que no han de tolerar el que una societat masclista i patriarcal fa segles que ens imposa. Queda molt de camí per fer, però el #MeToo ha sigut un pas endavant a l’hora d’escoltar les dones i entendre la importància que té reivindicar els nostres drets i la repercussió que poden arribar a tenir les denúncies. I el 2017 també ha servit perquè uns cabronassos fastigosos i abusadors visquin menys tranquils. I això també m’encanta.

stats